Al capvespre d’avui he sentit cantat en gregorià la pregària de Sant Tomàs d’Aquino Pange lingua gloriosi. La intensitat de la melodia, m’ha ajudat a desconnectar i contemplar el sentit de la pregària. En aquesta societat on tots estem connectats i hem fet de la xarxa un paradigma del nou temps, de tant en tant, cal retrobar el valor de la intimitat. De la callada i pregona soledat interior des d’on es poden valorar el significat de moltes coses. Crec que ho he assolit escoltant l’himne de les vespres d’avui.
Gràcies al silenci personal he pogut descobrir el valor espiritual de la bellesa d’aquest cant. La lectura d’un text d’Helder Câmara ha trancat momentàniament la meditació. El text ha estat providencial per treure’m de l’abstracció sense arrels. L’arquebisbe de Recife m’ha recordat que la contemplació és una mirada a l’exterior des de l’interior per descobrir a l’altre, al germà. Llavors, he trobat tot el sentit a la pregària de Sant Tomàs d’Aquino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada