Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop hem experimentat la sensació d’impotència o d’impossibilitat d’aconseguir els canvis socials que volem per tal de fer el món més just. Sovint ens adonem que les nostres propostes no són ben acollides i ens sentim sols. Hem d’assumir aquests moments, no com un fracàs, sinó com un temps de maduració i espera. "La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,2-3) 

Alguns cops podem sentir-nos atrapats pel pessimisme i el desencant. En aquestes ocasions és bo treure en fora aquests sentiments de frustració sense necessitat de fer-se més valents del que som. És humà viure aquestes situacions i reconèixer les nostres limitacions. Si ho fem, les persones que ens estimen ens poden acollir i acompanyar en aquests tràngols.

“No ens tinguis en compte les culpes passades,
no tardis a obrar amb misericòrdia,
que estem del tot desemparats.
Defensa'ns, oh Déu, salvador nostre,
per l'honor del teu nom;
allibera'ns i perdona'ns els pecats
per amor del teu nom”
Salm 79(78) 8-9