Cal estimar al proïsme ¿quants cops hem sentit aquesta recomanació? Però no sempre hi fem cas. Sovint, els interessos personals tenen més pes que l’amor als altres. La pena íntima és com l’egoisme anul·la la nostra capacitat d’estimar. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar com ens importa el proïsme. No deixem passar aquests moments. “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.” (Lc 10,27)
Viure és conviure. Vivim abocats a relacionar-nos amb les altres persones. Creixem perquè interactuem amb els altres i aquests intercanvis ens enriqueixen. Gràcies a la convivència compartim sentiments, estats d’ànims i esperances. Quan la vida es torça, hem de saber aprofitar aquestes interrelacions per vèncer les adversitats i rebre consol d’ànima. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)
El perdó és l’actitud de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres. Moltes persones actuen des del ressentiment. Som ràpids en demanar que se’ns perdonin les nostres ofenses, i lents en perdonar les ofenses dels altres. Saber perdonar ens dignifica i ens allibera de l’agró de cor. “Perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès” (Lc 11,4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada