Com ha passat al llarg de la història de la humanitat, la nostra societat procura
silenciar les veus profètiques. Aquelles veus que incomoden als poders
establerts perquè ajuden a pensar i proposen alternatives de canvi per resoldre
les injustícies i desigualtats socials. Els profetes clamen recomanant una altra
manera de viure. La seva radicalitat resulta molesta pels poders de la
societat. “La mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i
apòstols, i ells en mataran i perseguiran." Però Déu demanarà comptes a
aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació
del món” (Lc 11,49-50)
Necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que
estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que
alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la
insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta
gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la
realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare,
Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has
amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada