Moltes
persones tenim tendència a classificar als altres en funció del que creiem,
pensem o fem. Sovint fem bàndols entre els qui considerem dels nostres i
aquells que els hem situat fora de les nostres simpaties. Però la vida no és un
joc de bàndols, al contrari. La vida és un conviure en benefici del bé comú, tot
allò que és de tots vinguis d’on vinguis, estiguis on estiguis. “Qui no està
contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,50)
Els conflictes,
siguin socials o personals, no es resolen amb violència o buscant venjança. Cal
explorar la resolució pacífica i raonada, sense imposicions i confiant en el
convenciment. Per fer-ho, cal ser pacient, sumís i humil. El camí de
l’enteniment passa pel diàleg. “Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del
cel i els consumeixi? Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un
altre poble” (Lc 9,54-55)
Per
les persones creients, sigui quina sigui la seva fe, el cel acostuma a expressar
el lloc on resideix la divinitat que transcendeix la finitud de la vida humana.
Des del cel estant, la tradició creient considera que Déu es comunica i es fa
present a través dels arcàngels, els seus missatgers. “Us ho ben asseguro:
veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de
l'home.” (Jn 1,51)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada