No podem oblidar les enormes dificultats que ens trobem per tirar endavant les nostres utopies. Sovint, podem tenir la sensació que nadem contra corrent o que som pocs per realitzar els nostres ideals. Ho hem d’assumir i saber alimentar les nostres esperances per no sentir-nos ni decebuts ni derrotats. Forma part de la nostra opció viure la utopia en minoria. “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí” (Lc 10,3-4)
Hem d’estar preparats per fer el bé en tot moment. Hem de ser sol·lícits a servir a aquells que necessiten la nostra atenció. Això ens exigeix saber escoltar per atendre i complaure les persones que ens envolten. “Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35)
Es complaent per tothom, i per la mateixa persona també, fer bé les coses. Treballar acuradament, amb pulcritud i gust, és motiu de benestar interior. Dona satisfacció fer bé la feina. Cal fer les coses com si Déu les veiés. Això vol dir, tenir interès per la feina ben feta i tenir l’esperit endreçat, en pau i harmonia. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada” (Lc 11,40)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada