Si l’objectiu és fer el bé, hem d’actuar en conseqüència i d’acord amb la consciència. Més que seguir els protocols de les normes, hem de deixar-nos guiar per allò que pensem que és ben obrar. Ni les lleis, ni els seus reglaments, poden impedir que actuem a favor de la justícia i la dignitat de les persones. La consciència ha d’ajudar-nos a discernir el que cal fer en tot moment. “Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte” (Lc 13,14)
Els canvis exigeixen paciència i confiar en el fet que les grans transformacions es produeixen gràcies a la suma de moltes petites actuacions. Cadascú pot ser protagonista actiu d’aquests canvis si actua, en el seu àmbit proper: familiar, de treball, d’estudi o cívic, a favor de la fraternitat, la justícia, la dignitat i de tot allò que ajuda a humanitzar la societat. “A què s'assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques” (Lc 13,18-19)
En la vida fem sempre camí. La mateixa vida és un caminar cap a un final conegut i irremeiable, per al qual no n’estem massa preparats. Però també, la vida ens proporciona la possibilitat d’iniciar molts i variats camins que podem transitar a fons. Els podem fer obrint el cor i donant-nos als altres. Són els camins d’amor i de testimoni de vida. “Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava” (Lc 13,22)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada