No hem de tenir por i hem d’ajudar als altres a no tenir por. És normal sentir-nos atemorits davant les incerteses del present i els torbaments interiors provocats per aquesta situació. Davant el desconcert provocat pels esdeveniments, la por pot fer trontollar a moltes persones. Però, no podem quedar-nos presoners de les temences. Hem d’experimentar com la vivència de l’amor Déu ens ajuda a trobar les forces interiors per superar aquesta por. “Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu; et dono la mà i et dic: "No tinguis por, soc jo qui t'ajuda!"” (Is 41,12)
Hi ha persones capaces de criticar-ho tot sense proposar cap alternativa. L’esperit hipercrític, o d'insatisfacció permanent, els perd i els allunya de la realitat. Perquè aquesta realitat, plena d’imperfeccions i sovint insatisfactòria, ens crida a la seva transformació. No és suficient aguditzar la nostra crítica, hem de comprometre’ns activament en la construcció d’un món més just i igualitari. “A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!” (Mt 11,16-17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada