Glosses per la vida quotidiana

Hi ha situacions que recorden el que cantava Raimon: “Quan creus que ja s'acaba, torna a començar”. Són moments foscos, plens de desesperances. Però, la gran derrota fora sentir-nos sense esperança. Hem d’omplir aquests moments de cansament amb el convenciment que, en aquestes situacions crítiques, la fe en un món alliberat ens enfortirà els genolls per seguir aguantant dempeus.

“Llavors es desclouran
els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa”
(Is 35,5-6)

¿Com proclamar l’esperança en un món que camina a les fosques? ¿Com ser esperançat enmig dels sofriments de tanta gent? Pot semblar un contrasentit, així i tot nosaltres som portadors d’esperança, perquè, malgrat totes les adversitats que vivim, ens hem mantingut creients gràcies a la misericòrdia. Per què som febles hem descobert la immensitat transformadora de l’amor, aquell que tot ho pot i tot ho fa possible.

“Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien”

(Is 40,11) Hi ha moments que cal no tenir por i fiar-nos dels consells de qui ens vol bé. Sempre hi ha l’amor al darrere d’aquell ajut desinteressat que treu de la pols el desvalgut. La transcendència de la vida es manifesta en aquests moments, perquè sempre hi trobem la presència d’aquell que ens estima, tot i les nostres febleses. Hem de mostrar-nos confiats davant d’aquest amor que ens acompanya. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38)