Obstinadament esperançat, Nadal ja és aquí

Estic obstinadament esperançat perquè Nadal ja és aquí. Per aquestes dates, com cada any, les penes i patiments de la societat són més intensos. Voldria compartir la meva joia interior amb tantes persones que s’ho estan passant malament. Vivim uns dies masses tristos perquè la pandèmia fa estralls. Cada dia se’m fa present el salm 90 “la pesta que s’esmuny a la fosca, o l’epidèmia que a migdia fa estralls”. Moltes persones pateixen directament la malaltia o alguns dels seus efectes crònics, d’altres reben els danys econòmics provocats pels tancaments d’indústries, serveis i comerços. Serà una festa de Nadal amb restriccions i tocs de queda, plens de penes i tristors. 

I malgrat tot la festa de Nadal està aquí. Nadal ens presenta una història avocada a l’esperança. En sabem el final: la vida venç la mort. La mort és negada per l’amor. Avui, celebrem la festa de la llum que venç la foscor. Fem evident l’amor de Déu encarnat per salvar-nos en la història fosca de la humanitat. Estic esperançat perquè sé tota la història d’aquest infant. La contemplació del nen Jesús ens recorda que l’esperança és possible si ens estimem sense límits ni condicions. Hi ha salvació en la història de la humanitat sofrent. 

L’amor generós no té més límits que la intensitat de l’acte d’estimar. Per més fosc que ens pugui semblar el moment present, no podem deixar de confiar que la llum d’aquest infant donarà sentit a la fosca. Any rere any commemorem el gest de l’encarnació de Déu, que neix pobre en la nostra història, per recordar-nos quins són els valors i les actituds que donen sentit a la meva existència. El misteri de la Nit de Nadal és l’encarnació i la certesa que aquell infant és la veritat i la vida. Quan en fem l’adoració a la missa del Gall, afirmen un cop més que ens sentim obstinadament esperançats perquè Jesús és nat. 

La crida a l’esperança ens compromet als cristians a ser constructors actius de la salvació. Desvetlla’t, desvetlla’t, insisteix el profeta Isaïes. “Desvetlla't, desvetlla't, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla't com abans, com en temps antics”. (Is 51,9). No podem estar adormits com els pastors dels Pastorets de Folch i Torres. Hem de ser més com els pastors de Betlem que estaven desperts perquè l’ofici exigia no aclucar massa els ulls. El relat del naixement de Jesús conte que “a la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat” (Lc 2,8). Els pastors no dormien, vetllaven i estaven vigilants del seu ramat. Els cristians ens hem d’estar desperts perquè així podrem “desvetllar l'aurora” (Sl 108,3) i lloar a Déu enmig de la societat per proclamar que el dia de Nadal ens ha nascut el Salvador, el Messies, el Redemptor.