Ens preguntem sovint perquè actuem d’una manera o una altra? Sabem si ho fem per interessos personals o cercant el bé comú? Ho fem perquè estimem als altres i cerquem el seu bé, o simplement ens mou el càlcul cost-benefici? Quan fem determinades coses expressem el que som, les nostres conviccions i els nostres ideals; en definitiva, tot allò que ens infon alè de vida. Aquesta força interior ens ha d’ajudar a ser sempre coherents en tot el que fem. “Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?” (Mt 21,23)
No són les paraules les que ens defineixen, sinó allò que fem. Fins i tot, podem dir una cosa i fer exactament el seu contrari. No és suficient dir que farem tal o qual cosa, sinó el que és important és fer-ho. “Fill, ves avui a treballar a la vinya. Ell li va respondre: «No hi vull anar» Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: «De seguida, senyor» Però no hi va anar. Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?” (Mt 21,28-30)
Ens acostem a Nadal. Festivitat on la llum omple tot l’espai perquè aporta joia i esperança. Necessitem acostar-nos a aquesta festa amb la humilitat de sentir-nos necessitats d’aquesta esperança. Volem fer-la nostra i sentir-nos cridats a ella. Estem esperant una societat diferent, més justa i igualitària, sense patiments i marginació. Hem d’entendre la nostra esperança a través del nen que naixerà en la menjadora de Betlem. “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lc 7,22-23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada