divendres, 31 de desembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha coses que no s’entenen des de la lògica de la raó. Fora d’aquesta hi ha un àmbit on podem percebre assumptes que són importants per entendre i donar sentit a la vida. En aquestes ocasions cal fer servir, més que l’enteniment, la mirada des del cor i l’esperit. Des d’aquesta intel·ligència emocional i sensorial se’ns podem fer evidents veritats que poden semblar ocultes als ulls d’altres persones. “El farà parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5) 

Quants nens i nenes són víctimes de guerres, explotacions, injustícies socials, marginació, empobriment i múltiples xacres socials que els manlleven la seva dignitat. La història de la humanitat és un continu de nens i nenes sotmeses al drama del maltractament físic i psicològic, infants que no poden viure la joia de ser això: infants. Ells són víctimes d’un sistema que, de forma ignominiosa, es manté, en part, perquè tolera aquestes situacions. Hem de demanar perdó a aquests nens i nenes per haver conculcat els seus drets. “Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo” (Mt 2,13). 

Les mitges tintes no són bones. En més d’una ocasió, en lloc de decantar-nos per una opció, busquem tirar pel camí del mig confiant acontentar a uns i altres. Voler contemporitzar no ajuda a fer un bon discerniment. Optar vol dir comprometre’s en una direcció i descartar-ne una altra. Fer-ho, ens proporciona amics i ens crea enemics. La vida és un compromís moral continu. “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts” (Lc 2,34-35)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada