Hi ha coses que no s’entenen des de la lògica de la raó. Fora d’aquesta hi ha un àmbit on podem percebre assumptes que són importants per entendre i donar sentit a la vida. En aquestes ocasions cal fer servir, més que l’enteniment, la mirada des del cor i l’esperit. Des d’aquesta intel·ligència emocional i sensorial se’ns podem fer evidents veritats que poden semblar ocultes als ulls d’altres persones. “El farà parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5)
Quants nens i nenes són víctimes de guerres, explotacions, injustícies socials, marginació, empobriment i múltiples xacres socials que els manlleven la seva dignitat. La història de la humanitat és un continu de nens i nenes sotmeses al drama del maltractament físic i psicològic, infants que no poden viure la joia de ser això: infants. Ells són víctimes d’un sistema que, de forma ignominiosa, es manté, en part, perquè tolera aquestes situacions. Hem de demanar perdó a aquests nens i nenes per haver conculcat els seus drets. “Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo” (Mt 2,13).
Les mitges tintes no són bones. En més d’una ocasió, en lloc de decantar-nos per una opció, busquem tirar pel camí del mig confiant acontentar a uns i altres. Voler contemporitzar no ajuda a fer un bon discerniment. Optar vol dir comprometre’s en una direcció i descartar-ne una altra. Fer-ho, ens proporciona amics i ens crea enemics. La vida és un compromís moral continu. “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts” (Lc 2,34-35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada