Sant Esteve

Avui és Sant Esteve. Dia de tradició profundament catalana on la cuina hi té un paper predominant. No hi ha diada de sant Esteve sense canelons i, si es pot, escoltar el concert que fa l’Orfeó Català. Crec en les tradicions i vull preservar-les. Gràcies a elles em sento en comunió amb les persones que m’han precedit i repetint el gest ho vull transmetre als que venen després. Crec que els meus nets tenen clar que per sant Esteve cal prendre els canelons que fa l’avi. Fem festa i xerinola perquè avui és el dia de sant Esteve.

També podem aprofitar una estona per meditar algunes de les lectures que ens han preparat per arribar al Nadal.

L’espai interior de cadascú és la casa personal, la íntima. És el lloc on hem de ser sincers amb nosaltres mateixos deixant-nos interpel·lar per la realitat i acollint les paraules esperançades que ens conviden a canviar radicalment de vida. Aquestes paraules nodreixen l’esperit, però hem de saber escoltar-les si volem que siguin transformadores. I un cop escoltades hi hem de donar una resposta personal que sigui un compromís per aconseguir el bé pels demés. “L'àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu»” (Lc 1,28)

No es bo anar atrafegats, ocupats amb mil i una coses, o estar amb la mirada atrapada en la pantalla del mòbil. Quan ens trobem en una d’aquestes situacions deixem de veure o sentir el que demanen aquells que estan exclosos o pateixen des dels marges de la societat. Hem de ser persones decidides a ajudar a qui ho necessita. No podem estar atrapats pels nostres interessos mentre hi ha persones que s’ho passen malament. El seu sofriment ens ha d’empènyer a l’acció alliberadora. “Per aquells dies, Maria se n'anà decidida a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet” (Lc 1,39-40).

No endurim els cors davant les crides que ens demanen un canvi de vida. Siguem receptius a la conversió. Si volem un món diferent hem de començar modificant molts dels nostres valors i actituds. Escoltem les veus que proclamen el camí cap aquesta nova vida. Estiguem atents per descobrir aquells que són missatgers d’aquesta promesa de viure en una terra nova. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)