Glosses per la vida quotidiana

Ens hem d’estimar fins a fer vessar l’amor que ens tenim els uns als altres. Hem de mantenir-nos ferms en la nostra esperança i alimentar-nos amb bens espirituals. La millor manera és anar a l’encontre dels altres i deixar-nos interpel·lar per les seves necessitats. Cap sofriment ens ha de ser aliè. Hem de ser valents en denunciar les injustícies de la nostra societat perquè elles són font de desigualtats i patiments. És així com estimarem per donar sentit a la nostra esperança.

Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra”
Is 2,4

Aturem-nos a contemplar. Per fer-ho, cal mirar d’una altra manera. És una mirada que surt del cor i acaba en el mateix cor. Contemplant des del silenci, ens escoltem i escoltem els misteris de la vida. Se’ns fan evidents les perplexitats d’aquesta vida, però les transcendim descobrint en elles el sentit d’allò que no entenem per la raó. La contemplació és gràcia

“El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món”
Salm 19 (18), 2-5

Si mirem a la nostra societat ens adonarem de la gran quantitat de persones necessitades de ser guarides, físicament i espiritualment. A les injustícies, les marginacions i exclusions socials, cal sumar-hi les buidors interiors. Hi ha moltes persones assedegades de justícia i consol. Aquestes persones reclamen compassió i misericòrdia. Estem disposats a ser solidaris amb ells?

“Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar” (Mt 15,30)