Hem de tenir el cor obert per sentir les paraules que ens orienten a fer el bé, a estimar, a tenir cura de les preocupacions dels altres a estar atents als signes dels temps. El nostre cor ha de ser sensible al patiment de les persones. No tot són estadístiques de triomf o balanços d'èxit, ni grans reconeixements públics ni aplaudiments en les xarxes socials. Hem de renunciar a aquestes fastuositats mundanes per descobrir que el que primer ens importa són les persones, els seus problemes i les seves esperances.
"Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu.No enduriu els vostres cors com a Meribà"(Salm 95 (94) 7-8
De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar i meditar a partir d’una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna”. (Jo 6,63.68).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada