Al llarg de la vida hem pogut tenir, en algun moment, la sensació d’estar cridats a fer alguna cosa. Aquesta crida neix des de dins si tenim la capacitat d’escoltar-la. Per això cal estar preparats. El silenci ens pot ajudar a escoltar el nostre interior per saber si la crida brolla dins nostre. “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes” Immediatament abandonaren les xarxes i s’anaren amb ell”. (Mt 4,18-20)
¿Què hem de fer per ser bones persones? ¿Com hem de comportar-nos per donar testimoni de la fe en que creiem? Perquè, a més de dir que som creients, hem de donar raons de la nostra fe a través d’obres. Hem de saber explicar les nostres creences, fer-les comprensibles pels demés, i les nostres obres han de ser la pedra de toc de la solidesa de la fe. Hem de testimoniar un estil de vida capaç de parlar del sentit de l’amor de Déu i com aquest amor pot canviar la vida. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 35,10)
Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior per establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Això és el que feia Jesús. Però, no cal ser creient per dedicar uns moments per conrear la vida espiritual. La mirada interior ajuda a asserenar-se i descobrir la profunditat dels fets quotidians. Des de la solitud interior, hem de ser sincer amb nosaltres mateixos per trobar el que aporta sentit a la vida. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1,35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada