Glosses per la vida quotidiana

Ens és familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, la prèdica és meditada i aprofundida. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. “¿Què dius de tu mateix? Soc una veu que crida en el desert” Jn 1,23 

Sovint els cristians, com moltes persones, tenim la tendència a agrupar les persones i considerar que el grup, en el qual ens identifiquem, són els bons. A partir d’aquesta classificació s’acostuma a repartir credencials a emetre judicis morals que acostumen a ser negatius per aquells que no considerem com dels nostres. Aquest costum és un engany i ens porta a molts errors i a ser molt injustos. No és el judici, o prejudici, el que val sinó les obres de les persones les que han de ser jutjades. “Tothom qui obra el bé és fill de Déu” (1Jn 2,29) 

Fer justícia i ser justos esdevé una virtut pròpia dels cristians. La justícia pot ser amb majúscules, però també la podem practicar en la vida quotidiana. Sempre que tractem a les persones amb correcció, amabilitat, respecte i consideració, actuem amb justícia. "Judicarà tot el món amb justícia, decidirà amb raó els plets dels pobres"(Salm 98(97), 9)