Glosses per la vida quotidiana

Ens resulta familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, la predicació és meditada i aprofundida. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. “Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? Ell va declarar: Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes”. (Jn 1,22-23)

Estimar és el gran manament de totes les religions, i també del cristianisme. Sembla fàcil estimar, però cada dia tenim petites mostres com l’egoisme, la incomprensió i altres temptacions ens impedeixen tenir el cor obert a l’amor. Aquesta és la nostra feblesa, i per això cal estar atents a estimar cada dia una mica més. “Qui no obra el bé i no estima el seu germà no és de Déu” (1Jn 3,10)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana ens tempta constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”. (1Jn 2,15-17)

Creure en Déu és una vivència personal que sorgeix de la mateixa experiència vital. Déu és incommensurable i inabastable, però la manera d’arribar-hi és a través del seguiment de Jesús, ja que és ell qui és el camí que hi duu o la porta que hi dona accés. A través de la pràctica de l’amor als altres, Déu es revela i es fa comprensible. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent. “Déu, ningú l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jn 1,18)

Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat és una bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té els seus límits. Hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir, en aquest nou any que comencem, un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,

que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa

La terra coneixerà els teus designis

i tots els pobles veuran la salvació.

(Salm 67/66, 2-3)