Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94),8).

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia, petits instants esdevenen clau per descobrir el sentit més profund de la vida. Aquests moments s'amaguen en els racons subtils de l'existència. Quan tot sembla incomprensible o pesat, l'esperit busca trobar-los. En aquest procés, la mirada interior, en descobrir aquest significat íntim, s'il·lumina i revela les profundes raons que fonamenten la joia de viure. "Jo soc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12)

 

La pregària obre el cor a la transcendència i ens ajuda a reconèixer les limitacions de la condició humana. Hi ha moments en què prenem consciència que necessitem trobar acolliment per alleujar els nostres neguits. Són aquests moments difícils els que ens porten a l’abandonament confiat, on podem experimentar que, malgrat tot, no anem sols pel camí de la vida.

Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
(Salm 102(101), 2-3)

Som més esclaus de la mundanitat o de les inèrcies del que ens pensem. Al llarg del dia ens trobem davant situacions que exigeixen discernir com actuar. Són moments que demanen petits instants de judici moral a fi de saber a quin costat es troba la veritat i on estem nosaltres. Aquests moments posen a judici interior les nostres virtuts i principis. Segons quina sigui la nostra resposta serem lliures o ens mantindrem esclaus. "Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32)

Glosses per la vida quotidiana

La llei, el codi a seguir, els manaments, els referents ètics, poden estar escrits; però hi ha unes lleis universals que es troben en el cor de les persones i que ens comprometen a tots. Els individus no hauríem de necessitar codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajuda a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. Aquesta és el gran criteri per facilitar la convivència cívica. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

El mal, la injustícia, l'odi i altres formes d'opressió contra els germans formen part de la nostra realitat quotidiana. Hi ha individus que es comporten com a malfactors, i fins i tot alguns d'ells s’atreveixen a presumir de tenir Déu al seu costat mentre actuen en el seu nom. En nom de Déu es desfermen guerres i es persegueixen els justos. No obstant això, Déu rebutja els malfactors i sempre està al costat dels oprimits i perseguits. Per a ells, Déu és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33) 17-18)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

 

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Sl 21(22), 1-2)

 

Cada persona té una missió a complir en la vida. Per als cristians, és Déu qui determina aquesta missió. No es tracta d'una càrrega pesada, sinó d'una crida a aportar esperança als qui pateixen i a consolar-los en moments de desesperació. A través de la fe, les contradiccions i les dificultats es veuen amb una nova perspectiva. Els profetes ens animen a mantenir l'esperança per sentir la proximitat de Déu. Ens presenten un Déu que consola i compadeix. La nostra missió és fer que Déu sigui present en la història. "Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als empresonats "Veniu a fora", i als que viuen a la fosca: "sortiu a la llum" (Is 49,8-9)

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són uns béns a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies a aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

 

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. L’amor és el gran manament que ordena la vida cristiana. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. L’amor a Déu i el proïsme són indestriables de la identitat cristiana. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mt 12, 28-31)

Glosses per la vida quotidiana

Cal ser justos i estimar la justícia. No hi ha cap excusa. Les persones estem unides per una fraternitat universal que hauria de trencar les desigualtats i discriminacions que fan perdre la dignitat humana. La justícia brolla del cor i ens mou a fer el bé. La fe dels cristians anuncia una Bona Nova que dona esperança a qui pateix qualsevol forma d’opressió. L’amor que està a la base d’aquesta fe esdevé caritat política perquè vol erradicar les injustícies que oprimeixen. Els cristians som misericordiosos i compassius, però també hem de ser activistes de la justícia i lluitar activament contra qualsevol opressió.  “El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells” (Salm 103(102), 6) 

La vida cristiana no pot ser una experiència de prohibicions i privacions sense sentit. El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla la vivència de la transcendència. En el fons del cor Déu pren sentit a partir de l’encontre quotidià amb els altres. L’amor, expressat en forma de misericòrdia, compassió i solidaritat, dona sentit a la nostra vida.

“Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu”
(Salm 40(39), 7-8)

Alguns cops els esdeveniments de la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a les nostres preocupacions. Són davant d’aquestes circumstàncies quan esperem sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho senten altres persones que poden passar tràngols similars. No endurim els nostres cors a acollir els altres.“Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”. (Sal 15,11)

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, per més que contradiguin el que voldríem sentir. Però cal tenir criteri per discernir el que són judicis plens de raó dels falsos profetismes o els oracles interessats. Hem de fonamentar-nos en criteris sòlids i saber acollir les raons entenimentades.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
(Salm 1,1-2)

Amb la dita popular “Que Déu faci més que nosaltres” volem expressar la nostra consciència de les limitacions humanes. Aquesta humilitat ens ajuda a descobrir que molt sovint necessitem ajut per vèncer les dificultats o contrarietats que la vida estén davant nostre. Hem de viure confiats que més enllà de nosaltres trobarem l’ajut i el consol que precisem. “En vós, Senyor, m’emparo, que no tingui un desengany, traieu-me del llaç que m’han parat, vós que em defenseu; traieu-me del llaç que m’ha parat, vós que em defenseu”. (Sl 31 (30), 2.5)

Glosses per la vida quotidiana

Sense misericòrdia la societat perd la seva ànima. La misericòrdia és l’empatia profunda amb el cor dels altres. Gràcies a ella el meu cor entra en ressonància amb el cor d’aquells que necessiten ser compresos i acceptats tal com són. Des de la prepotència no hi ha possibilitat per la misericòrdia. Aquesta ens permet relacionar-nos d’una forma diferent, més amorosa i humana amb els altres. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38)

 

Hem de ser coherents. El que fem ha de ser coherent amb el que pensem i el que diem. No hem d’actuar pensant amb el que diran o fem allò que sabem que agradarà als altres. Els nostres actes han d’estar en pau amb la nostra consciència. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i sincers cap Déu. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent”. (Mt 23, 3-4)

 

Quan sentim unes paraules entenimentades hi parem atenció. Les escoltem amb atenció perquè ens fan pensar o sadollen el nostre esperit. Però això no passa molt sovint en els grans mitjans de comunicació. Hi ha molt soroll, xerrameques de tertulians banals que enfosqueixen l’enteniment. Trobo a faltar, en els àmbits públics paraules plenes de sentit, pronunciades amb rigor i destinades a fer-me créixer com a persona. “Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes”. (Lc 2,46-47)

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. No estem sols ni abandonats. Podem experimentar aquests sentiments, però no podem quedar atrapats en ells. Hem de viure amb la confiança que tenim Déu al costat nostre tot i que sovint hem de sortir a cercar-lo. Cal deixar les nostres seguretats personals i obrir-nos a la seva presència a través dels camins que ens porten cap a ell. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7, 7-8)

Moltes persones pensen que complint determinats preceptes poden ser considerats bons ciutadans. No és suficient. Cal anar a la radicalitat de l’amor per comprendre el sentit de la bondat humana que s’expressa en l’estimació al proïsme, el respecte a la dignitat de les persones, l’interès per la justícia i el tracte amable amb els altres. La indignitat, el menyspreu, l’insult o l’enuig no ens ajuden a ser bones persones. Hem de practicar l’amabilitat com a norma de relació amb les altres persones. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24).

Glosses per la vida quotidiana

Afirmar-se creient és proclamar que les persones han d’estimar-se sense restriccions ni càlculs interessats. L’amor ha de presidir les relacions humanes. Ha de ser un amor que tingui cura de l’altre, de les seves necessitats i esperances. L’amor ha de ser amable, és acolliment càlid de les persones i acció compromesa a favor de viure dignament i justament. “¿Quan us vam veure afamat i us van donar de menjar o que passàveu set, i us van donar beure? ¿Quan es vam veure foraster i us vam acollir o despullat, i vam vestir? ... Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25, 44-45) 

La pregària forma part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un mateix. Les següents paraules ens recorden els aspectes essencials de la vida: tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 7-8) 

La Quaresma és temps per penedir-se. Aquest verb sembla que no tingui massa bona premsa. Penedir vol dir que a una persona li sap greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. Per això val la pena aquests dies prendre distància d’un mateix i adonar-nos de quines són les nostres mancances, les nostres limitacions i prendre consciència que no sempre actuem per amor. El penediment és una actitud necessària per obtenir qualsevol perdó. És un exercici contra l'arrogància i l'enduriment de cor. “Les víctimes no us satisfan / si us oferia un holocaust no me’l voldríeu. / La víctima que us ofereixo és un cor penedit, / un esperit que es penedeix, / vos Déu meu, no me’l menyspreeu” (Salm 51 (50),18-19

Glosses per la vida quotidiana

Ser cristià és seguir la causa de Jesús. Això comporta estar disposat a renunciar al que podríem anomenar valors de la mundanitat i acceptar una altra escala de valors. Això té les seves dificultats. També vol dir assumir les contradiccions personals, les quals no ha de representar cap dificultat per defensar aquesta causa. Ningú és perfecte. La creu és també motiu d’esperança, perquè d’ella neix l’esperança definitiva i també perquè des d’ella podem entendre les creus dels altres. “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Lc 9, 23-24)

 

Us proposo una senzilla pregària per tal d'acompanyar-nos tot el dia. Ella parla de l’actitud que hauríem de tenir totes les persones que ens diem cristians. El temps de Quaresma ens convida a cercar els camins que Déu ens proposa per fer un món més just i solidari. Aquests dies hem de saber trobar la manera de posar-nos en mans de Déu i descobrir el que vol dir fer la seva voluntat. " Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins” (Salm 24,4)

Glosses per la vida quotidiana

No es poden servir a la vegada a Déu i als diners. Aquest missatge forma part del nucli essencial de la fe cristiana. L’entabanament pels diners, les riqueses, ho acapara tot i impedeix estimar a les persones. L’afany per fer fortuna és una idolatria que contamina la llibertat personal, empobreix el cor i l’endureix a les necessitats dels altres. Els diners no són cap valor absolut perquè frenen la sol·licitud amatent als altres. La riquesa no està a tenir sinó en ser i compartir. “Encara et falta una cosa: ves a vendre el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després, torna i vine amb mi”. Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà trist perquè era molt ric. agradà . Jesús digué als seus deixebles “Per als qui són rics, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu”. (Mc 10, 21-23)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre, No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la mateixa experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

La discreció és bona consellera per no engrandir la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estiguem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l’elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa de saber que es fa el bé. “Mireu de no fer el bé davant de ela gent perquè ho vegin (...) Quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que beu tot el que és secret, t’ho recompensarà.” (Mt 5,1.3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Som persones lliures perquè podem escollir entre fer o no fer el bé. La llibertat ens permet seguir els consells justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos per camins. No tothom ho fa, i per això en el món existeix la injustícia que margina i exclou a moltes persones. Siguem ferms en el nostre caminar per la vida i busquem en tot moment ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

En la tradició bíblica hi ha un relat on s’explica que en els inicis de la creació, l’home i la dona habitaven en el Paradís. Era un jardí abundós de plantes on hi havia l'arbre de la vida. Els seus fruits atorgaven la immortalitat. Però no el varen tastar perquè prengueren abans el fruit, es diu una poma, de l'arbre del bé i del mal. Aquest acte va comportar la seva expulsió del Paradís. Però a partir d’aquest moment els humans poden accedir al coneixement (ésser racional) i jutjar els seus actes (ésser moral). La vida i la moral des de llavors van unides establint unes veritats que tots els deus respecten. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat". (Jn 17,17)

Glosses per la vida quotidiana

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa considerar-los els nostres enemics. L’amor i el perdó són dos distintius de la vida cristiana. La pràctica de l’amor i el perdó obren el cor de les persones al sentit de la vida. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Lc 6, 27-28)

Moltes persones estan preocupades per aconseguir ser importants en la vida, ser dels primers, lluir més que els altres i rebre el seu reconeixement. D’alguna manera són persones obsessionades a adquirir notorietat i visibilitat pública. Això pot arribar a crear malestar i enuig si no ho assoleixen. La vanaglòria mundana és innecessària. ¿Això és realment el que cal? La pau interior no es troba en l’aparença externa, en l’aquiescència dels altres, sinó en l’obertura i l’estimació als altres. Cal estimar als altres i apropar-s’hi amb actitud de servei. Només així la vida té sentit i podem estar en pau amb nosaltres mateixos. "Pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué. "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots"  (Mc 9, 34-35)

Algun cop podem haver experimentat un sentiment de desorientació o de desconcert en relació amb com actuem en la vida quotidiana. Pot aparèixer la sensació de no tenir un rumb definit o no tenir les idees clares del que hem de fer. En aquests moments és bo aturar-nos, asserenar-nos, deixar aparcades les tribulacions i descobrir aquells principis i valors que donen solidesa a la vida. I a partir d’ells revisar el què fem i com ho fem. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)

Glosses per la vida quotidiana

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Podem dedicar una part del nostre temps a llegir autores que ens ajuden a créixer interiorment. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,64.68).

 

Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

L’accés a Déu, la vivència del transcendent, neix de la trobada personal i única amb Jesús. Ell és la porta que ens obre de manera comprensible al misteri de Déu. Gràcies al seguiment de la causa de Jesús se’ns fa entenedor el sentit profund de la vida.“Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” (Jn 14,6)

 

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu i han de ser els nostres estimats. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

 

Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, per més que contradiguin el que voldríem sentir. Cal tenir criteri per discernir el que són judicis plens de raó dels falsos profetismes o els oracles interessats. Hem de fonamentar-nos en criteris sòlids i saber acollir les raons entenimentades.

“Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al rodó burleta dels descreguts.
Estima de tot cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia”
(Salm 1, 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem a què ho siguin. L'esperança és una certesa que reclama el nostre amor a favor seu. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,5-6)

Cal posar-se en marxa per anunciar que és possible un món diferent i que les esperances poden esdevenir realitat. Podem apropar el Regne de justícia i amor si decididament sortim al carrer i treballem per fer-lo realitat. Ho hem de fer amb el que som i tenim, sense massa estridències, només ens cal saber escoltar i compartir. “Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar a ningú pel camí. Quan entreu a una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)

Glosses per la vida quotidiana

Confessar-se cristià és afirmar el sentit de la causa de Jesús i creure que la pràctica de l’amor és el millor camí per construir una nova societat on les relacions entre les persones estiguin basades en la llibertat i la fraternitat. Gràcies a aquest testimoniatge el Regne de Déu, no és un somni abstracte sinó un somni que es comença a construir aquí a la terra. "Que tothom reconegui els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes: dona beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc" (Salm 105(106),8-9)

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en els formalismes religiosos que oculten el que és fonamental: l'amor de Déu i al proïsme. L’excés de zel formal tapa la misericòrdia i compassió a les altres persones i dificulta conrear la vida interior basada en la llibertat i l’obertura a la gràcia. "Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". Mc 7, 6-8

Les persones no ens contaminem per les coses que puguem prendre o per les coses que emprem, llevat dels aliments perjudicials per a la salut. No són els instruments el que ens perjudiquen, sinó la maldat que puguem tenir en el cor. El mal no està en les coses, sinó en el cor de les persones. És el cor el que cal sanar. “No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur” (Mc 7, 15)

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-se als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden impedir fer-nos propers als nostres germans. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Són moments en què ens sentim superats i esgotats anímicament. En sentim amb l’ànima cansada. En aquestes situacions cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones i percebre l’amor de Déu. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. La pregària, la meditació, i altres camins, són bons ajuts per retrobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco" (Salm 31(30) 17-18).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones som contradictòries i ho hem d’acceptar així. Això no significa renunciar a superar aquestes contradiccions, però si no ho aconseguim no hem d’anguniar-nos. Hi haurà coses que podrem canviar per millorar. En aquests casos hem d’obrir el cor a deixar-nos ajudar per fer aquest canvi. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Davant d’aquesta situació cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. Necessitem ser ajudats i volem ser-ne. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco” (Sl 31(30), 17-18).

L’Evangeli conte petites recomanacions que són una guia per orientar el comportament humà en el dia a dia. Val la pena intentar seguir-les perquè ens ajuden a ser millors persones i faciliten la nostra relació amb les altres persones."Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú veurà Déu". (He 12, 14)

Glosses per la vida quotidiana

Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable, perquè significar enganyar a una altra persona i menysprear la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut” (Mc 4,22)

Hi ha moments que podem pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible modificar tantes injustícies i desigualtats. La nostra impaciència ens impedeix veure com avança el canvi a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. Si ens preguntem que hem de fer en la vida, la proposta és molt simple: estimar als altres. I això es concreta de moltes maneres, totes elles encaminades a fer justícia a aquelles persones que pateixen qualsevol mena d’injustícia, sofriment o marginació. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19).

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu”. (Sl 36(35), 30-31)

Com els sembradors que tiren les llavors en els camps esperant que germinin, també nosaltres rebem paraules de vida que ajuden a alimentar el nostre esperit. Només cal que estiguem prou atents per acollir-les i facilitar que germinin. Hem d’evitar les distraccions que poden ofegar aquestes paraules i procurar centrar-nos a descobrir-les en la nostra vida quotidiana. “Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit”. (Mc 4,18-19)

Glosses per la vida quotidiana

Per sort de tots, a la societat hi ha persones justes, bones de cor i que fan el bé. Hem d'agrair-los de tot cor el que són i fan. Gràcies a ells o elles seguim confiant en el fet que el món pot ser més just i les persones poden viure dignament i en pau. El poble recorda aquestes persones sàvies i justes que treballen a favor del bé. El seu bon record es manté viu en cada generació. “Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduit el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més”. (Dn 12,3).

Les persones justes estimen als altres, procuren per la justícia, diuen la veritat, tenen l’esperit en pau i els seus judicis es fonamenten en el seny. Són respectuosos amb el pensament d’altres persones i respecten les diferències i la diversitat. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la lleu del seu Déu” (Sl 35, 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones tendim a ser més conservadors del que ens pensem, mantenim moltes coses que considerem intocables. Però, davant dels canvis que es donen a la societat, i a les nostres pròpies vides, hem de saber transformar-nos interiorment i obrir-nos a les noves realitats i, si s'escau, saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous". (Mc 2,22)

Els cristians hem de tenir clar quins són els principis, els valors i els ideals que proclamem a la societat. Aquests els testimoniem amb la nostra pràctica. En més d’una ocasió podem tenir la sensació que el que diem i fem no s’entén o resulta incòmode. Perquè la societat no comparteix els ideals que defensem. Hem de perseverar en les nostres conviccions. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula”. (Jn 17,14-17)

El rigorisme anul·la l’esperit, empresona la llibertat i insensibilitza a l’acolliment de les persones. L’excés de zel amb relació a la norma gaudi plenament dels dons de la vida. La preocupació desmesurada per no contravenir les normes pots bloquejar la nostra capacitat d’estimar. “¿Què s’ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3, 4)

Glosses per la vida quotidiana

Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior i establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Per alguns, la pregària ens ajuda a fer això i és aliment espiritual. Hem de saber envoltar-nos de silenci per escoltar-nos i escoltar al món. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1,35)

Les riqueses no ajuden al creixement de l’esperit. L’afany per acumular béns és un destorb per aconseguir la pau interior i inquieta als cors. Atresorar diners tendeix a fer les persones insolidàries amb els que pateixen necessitats. “Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens, dona-ho als pobres i vine amb mi” (Mt 19,21)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians som persones esperançades. Compartim amb altres persones el convenciment que les injustícies seran vençudes gràcies a la constància de moltes persones per fer el bé. No renunciem a esperar en un món millor on regnarà la justícia, la pau i la igualtat de la humanitat. Aquesta esperança està fonamentada en la creença que la resurrecció venç la desesperació, que l’amor guanya a la mort. “No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.” (Is 42, 2-4)

En les societats actuals hi ha molta preocupació pel poder i poc interès per l'autoritat. Sembla que el poder dona el domini de les persones, sense adonar-se que el cor es guanya per l'autoritat, la saviesa i la integritat moral. Hem de saber testimoniar el que creiem amb claredat perquè els altres entenguin les paraules que diem i els gests que fem. Hem d’actuar de manera entenedora cercant sempre el be de l’altre. "A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat" (Mc 1,21)

La vida es mostra davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor i sacsegen la consciència. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i quina actuació ens demanen. Per entendre aquests moments cal saber escoltar. El silencia i l’escolta atenta ens ajuden a descobrir com Déu ens parla a través d’ells i ens demana acollir amb amor el proïsme. “Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert»” (Salm 95/94, 7-8)

Glosses per la vida quotidiana

Sovint, pot més del que ens pensem, tenim el cor endurit i l’enteniment ofuscat. Tot i veure senyals, signes de presagi, dels problemes que ens venen al damunt actuem com si res passes. Fem el desentès als avisos que hem de canviar d’estil de vida, però no fem cas. Som egoistes i només pensem en nosaltres mateixos, a curt termini, sense voler admetre que les nostres actituds comprometen el futur de molts. “Ells estàvem estranyats i no se’n sabien avenir. És que tenien ofuscat l’enteniment i encara no havien entès el miracle dels pans” (Mc 6, 51-52)

 

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. Cada dia podem ser testimonis d’aquesta Bona Nova. Cada dia està ple d'oportunitats per fer feliç a altres persones. ¿Com és la nostra jornada? ¿A què i a qui dediquem el nostre temps? ¿Som conscients que cada dia està ple d'oportunitats per estimar? “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19).

Glosses per la vida quotidiana

La festivitat de l’Epifania ens recorda que el cristianisme és una religió oberta a la diversitat de pobles i cultures. Cada persona, des de la seva realitat, ha de fer com els Mags d’Orient i llegir els signes de la creació i en la història la presència de Déu entre nosaltres. Déu, la Paraula, es va fer persona i habita entre nosaltres. En aquest dia d'Epifania he demanat als Mags d’Orient que ens portin a tots el que es diu en el salm 72.

“Déu meu, dona al rei el teu dret,
dona-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles”.
Salm 72(71), 1-5

Al començament d'any podem fer el propòsit de posar-nos en camí per estimar generosament als altres. Estimant il·luminem als qui ens envolten perquè el nostre exemple explica amb la pràctica que el món pot ser millor, diferent dels egoismes que empresonen. L'estimació és alliberament i bona notícia de què un altre món és possible. "El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum que resplendeix per els qui vivien al país tenebrós". (Mt 4,16)

 

Si compartim, multipliquem el valor de les coses. Per compartir, cal vèncer l’egoisme personal, sempre àvid d’acumular tresors i riqueses en detriment dels altres. Enfront de l’egoisme o l’exaltació a la individualitat, hem de proposar sortir de les seguretats personals i compartir. Compartir ajuda a augmentar la riquesa del que s'ha compartit i ennobleix el cor de qui ho fa. La solidaritat genera riquesa i dona benestar interior. Cada dia tenim moltes oportunitats per comprovar-ho. “Els deixebles li diuen: - D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?. Jesús els pregunta: - Quants pans teniu? Ells li responen: - Set, i uns quants peixos. Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent” (Mt 15,33-36)

Glosses per la vida quotidiana

Ens resulta familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, la predicació és meditada i aprofundida. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. “Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? Ell va declarar: Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes”. (Jn 1,22-23)

Estimar és el gran manament de totes les religions, i també del cristianisme. Sembla fàcil estimar, però cada dia tenim petites mostres com l’egoisme, la incomprensió i altres temptacions ens impedeixen tenir el cor obert a l’amor. Aquesta és la nostra feblesa, i per això cal estar atents a estimar cada dia una mica més. “Qui no obra el bé i no estima el seu germà no és de Déu” (1Jn 3,10)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana ens tempta constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”. (1Jn 2,15-17)

Creure en Déu és una vivència personal que sorgeix de la mateixa experiència vital. Déu és incommensurable i inabastable, però la manera d’arribar-hi és a través del seguiment de Jesús, ja que és ell qui és el camí que hi duu o la porta que hi dona accés. A través de la pràctica de l’amor als altres, Déu es revela i es fa comprensible. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent. “Déu, ningú l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jn 1,18)

Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat és una bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té els seus límits. Hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir, en aquest nou any que comencem, un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,

que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa

La terra coneixerà els teus designis

i tots els pobles veuran la salvació.

(Salm 67/66, 2-3)