Malgrat
el que recomana la litúrgia estricte, vaig participar en una Vetlla Pasqual
presidida per un magnífic sol de primavera de mitja tarda. L’escassetat de capellans
obliga a uns horaris que són els que són i sort en tenim els catòlics de poder
celebrar el Tridu Pasqual gràcies als ajuts que donen alguns religiosos a les
parròquies rurals. Alhora d’encendre el foc a la porta de l’esglesiola del
segle XI, unes obstinades ventades impedien, una i altra vegada mantenir viva
la flama del ciri pasqual. Una persona comentà al meu costat “això és mostra de la debilitat de la fe”.
El comentari podia semblar ocurrent, però en realitat transmetia una visió pessimista
de la comunitat creient. Hi ha cristians poc esperançat de la força de l’Esperit
en la comunitat creient.
Davant
l’obstinació del vent, la comunitat creient començà a entrar a la petita
esglesiola seguint un ciri apagat. L’interior del temple estava a les fosques.
Les llums estaven apagades i només entrava una lleugera claror per les poques
obertures de les sòlides parets de l’esglesiola romànica. Però no tot era
foscor, algú havia aconseguit mantenir viva una espelma i la seva flama viva
aconseguí encendre el ciri pasqual. De sobte la llum il·luminà resplendir en la
foscor i poc a poc les espelmes dels assistents s’anaren encenent fins vèncer l’obscuritat
del temple. Així, la lectura de pregó pasqual fou un text viu i ple de
significació pels assistents.
La nit benaurada que testimonia la resurrecció del
Crist havia estat il·luminada per la comunitat de fe. La fe de la comunitat, manté
viva la flama de l’esperança i anul·la qualsevol visió pessimista de l’experiència
creient. Així, a la pregunta simple d’on és el Senyor davant del sepulcre buit,
la resposta és senzilla: el Crist ressuscitat està allí on les persones
construeixen esperança en el món. L’anunci de la Resurrecció ens ajuda entendre
que tota mort pot ser vençuda per l’amor. Hi ha moltes morts quotidianes que
neguen la vida. És en aquests moments quan els cristians hem de testimoniar que
l’amor és vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada