Llum pasqual

La festa de Pasqua és la festa de la llum. Ella ens il·lumina per treure’ns de l’abisme dels nostres pecats. La Quaresma ens ha servit per adonar-nos que estem necessitats de ser salvats, rescatats de les nostres faltes. Des de l’abisme he reclamat la llum del Senyor. Ara, amb la festa de la Pasqua sabem on està la llum. La davallada de Jesús als inferns es per fer-nos adonar del nostre abisme interior. El sepulcre buit evoca la nostra buidor interior quan ens sentim en mans dels pecats.

Però la buidor del sepulcre és l’anunci de la resurrecció. L’experiència quaresmal de penediment ens ha dut a descobrir la Llum del món. Des l’abisme interior he pogut vivificat l’esperança de cercar a Déu per deixar d’obrar el mal i fer el bé. Ara, amarat per les extraordinàries lectures pasquals he guanyat la saviesa que il·lumina. D’aquesta nit pasqual benaurada no en sabem massa. Però els cristians tenim la certesa que Jesús, ara el Crist, no hi és perquè ha ressuscitat. Gràcies a l’experiència del sepulcre buit descobreixo que el Crist ha vençut definitivament la mort. Ell ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Aquesta és la meva esperança. Gràcies a ella crec que he estat alliberat dels meus pecats com experiència de mort personal. Perquè la mort, és també una experiència quotidiana, més enllà del moment de la definitiva partença, quan descobreixo la força del pecat. Aquest, tot ho nega i deshumanitza.

La gran festa de la llum. La Llum joiosa que il·lumina i salva. La litúrgia m’ajuda a entendre el valor d’aquesta llum. Ella és necessària pels qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. És una llum que tot ho il·lumina, perquè res queda fora de la seva claror. El capvespres ha quedat omplert d’una llum que no s’apaga mai i la nit és tan clara com el dia. Així serà per sempre. Perquè, com diu Sant Agustí, ara sabem que hi haurà “una pau sense capvespre”. No ens faran por les ombres de la mort, ni la basarda de la nit, ni la pesta que s’esmuny en la fosca perquè la nit està plena de la llum del Crist.