Els cristians d’avui tenim molta
avantatge respecte els primers seguidors de Jesús. Ells, davant la seva mort en
creu no entengueren res. Restaren perplexos i en un profund silenci
d’incomprensió. L’Stabat Mater reflexa
perfectament els sentiments d’aquells moments. Res semblava tenir sentit. Els
Improperis, profundes recriminacions de Déu al seu poble, presagiaven la
possibilitat del triomf del no res després de la mort de Jesús. En aquells
moments hi havia un to de desesperança i por. Però no. Després d’un temps de
nit, de foscor, l’arbre de la creu donà la llum al món. Aquesta és la novetat
que cal proclamar avui: la resurrecció ha vençut tota mort.
Els cristians sabem que després
de la creu sempre hi ha la resurrecció. En un dels textos més primitius del Nou
Testament es diu simplement “creiem que
Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han
mort en ell” (1Te 4,14). Tota la nostra fe està centrada en el fet de la
resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Sense Diumenge de Pasqua, el Divendres
Sant no té sentit. Com diu l’evangelista Lluc “per què busqueu entre els morts el que és viu. No és aquí: ja
ressuscitat” (Lc24.5-6). ¿Per què la devoció popular celebra amb molt imaginaria
la passió però no la resurrecció?.
Necessito viure la passió des de
la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor.
Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús. L’anunci joiós de la
Pasqua és el que els cristians hem de transmetre a les persones que cerquen el
sentit de la vida. Necessitem explicar amb joia el sentit de l’encontre de
Maria amb el fill vivent. És el nostre punt de partida com a creients. Crist ha
ressuscitat, realment ha ressuscitat. Nosaltres en som testimonis i en donem
testimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada