Forçant el títol de la cançó de Petee Seeger, “¿Què s’han fet d’aquelles les flors?” ara
podríem dir ¿què s’han fet de les idees?, ¿que s’han fet dels ideals?. Estem
instal·lats en una societat buida de pensament. Els filòsofs i els pensadors
han deixat d’aportar grans idees per definir els grans ideals de la humanitat.
Només les tradicions religioses semblen restar en peu per fer aquesta paper
social.
Al llarg de la història de la humanitat el pensament filosòfic
ha estat cabdal alhora de proposar un sistema de grans ideals. Les propostes
filosòfiques han contribuït a a entendre la realitat, no des de la precisió de
l’anàlisi científica, sinó des de la plausibilitat de l’aproximació
interpretativa. Gràcies als grans pensadors els individus hem pogut parlar de
la realitat interpretada, gaudir de la bellesa i comprendre el sentit de l’existència.
Continua sent un goig per l’esperit la lectura dels grans
pensadors. Clàssics o moderns, ells han aportat profunditat a la interpretació
de la vida. No obstant, la mirada al nostre entorn proper, tant en el temps com
en l’espai geogràfic, es percep una gran buidor en el balanç dels pensadors
contemporanis i costa creure que algun d’ells pugui esdevenir un nou clàssic.
Poques ofertes filosòfiques del darrer temps poden ser considerades perpètues,
intemporals o universals. Lamentablement, estem instal·lats en la labilitat del
pensament modern. Aquest té pocs ideals a proposar o valors morals a defensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada