Passat, present i futur

Passat i present són dos categories temporals que es necessiten i es condicionen. Les persones necessitem cal conèixer el passat per definir la identitat en el present. El passat personal fa comprensible el que som i el context en el qual som. En temps incerts, quan tot sembla està sotmès al canvi profund i les persones ens mostrem perplexes, i a voltes desorientades, es bo mirar el passat per entendre el que està succeint. Per exemple, és útil la relectura dels pensadors clàssics, ja que la seva saviesa aporta claus interpretatives idònies per entendre el present, com també es bo conèixer la història per destil·lar la comprensió com els esdeveniments el que succeeix davant la nostre mirada i ens captiva com espectadors.

Però la mirada al passat no és estàtica ni una relíquia del museu dels records. L’anada al passat no és nostàlgia, sinó saviesa i llum per il·luminar el present. De la mateixa manera que aquest, amb les seves novetats interpel·la el passat i l’elabora de nou la seva comprensió. Aquesta relació dialèctica entre passat i present enriqueix dinàmicament el pensament, el fa més flexible i fort. Mentre la ignorància del passat debilita el pensament i el fa més fonedís. Repensant el passat es poden construir les respostes a les preguntes del present i aquestes immediatament ens porten necessàriament al passat. És un viatge d’anada i tornada. Coneixem el passat, entenem el present i seguim per construir un futur que, tard o d’hora esdevindrà també present i després passat.