dijous, 22 de febrer del 2018

Sikhisme III – Creences bàsiques


La fe sikhs es basa en la creença de que hi ha un únic Déu creador de l’univers. Pel sikhisme aquest Déu pot prendre varis noms, els més freqüents són Waheguru (saviesa indescriptible) i Satam (identitat verdadera). Aquest Déu té unes característiques molt properes a la tradició abrahàmica. La primera frase de totes les escriptures sikhs són dues paraules, que reflecteixen la seva creença en un únic Déu:  Ik Onkar  que vol dir dir hi ha un sol déu. en idioma panjabi, encara que té el seu origen en el terme sànscrit eka Omkara, un sol so om.

Els sikhs consideren que no es pot representar la imatge de Déu per la qual cosa, a diferència dels hinduistes, no hi ha cap imatge referent a aquesta divinitat. Però sí que els sikhs són propers als hinduistes en el tema d’acceptar la perspectiva de les successives reencarnacions. La manera de lliurar-se del cicle de les reencarnacions és actuant bé, això permet la jiwan mukta que és la unió amb Déu. La salvació no és l’entrada a un cel, sinó la unió espiritual amb Déu. El que pot apartar als humans de la salvació són els conflictes socials i la mundanitat els quals poden temptar i distreure als individus i fer-los entrar en un cicle continuant de reencarnacions.

Els cinc grans pecats, coneguts com els cinc mals, que els sikhs han d’evitar són: l’egocentrisme, la luxúria, la ràbia, la ira i l’avarícia. Pel sikhs el bon comportament és: l’individu ha d’abandonar el seu ego i centrar tot el seu pensament en Déu; ha de seguir unes bones pràctiques religioses i ha de tenir unes bones conductes coherents amb les normes establertes en el llibre Guru Grant Sahib. Els sikhisme no té el concepte de maya que tenen els hinduistes. Pels hinduistes, de manera molt especial pels anomenats advaites, maya (el món material) és una il·lusió de la qual cal prescindir, pels sikhs el món és una realitat existent on qual també pot donar-se una experiència de Déu. La salvació es pot assolir a través de la pràctica de ritus, peregrinacions o l’ascetisme. Juntament amb pràctiques de devocions fetes amb el cor, l’esperit i l’ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada