Glosses per la vida quotidiana

En fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones se senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18) 

Diuen que tota pedra fa paret. Gràcies al treball continuat i silenciós de moltes persones l’esperança segueix viva per a molts. En el món hi ha molts exemples de persones que calladament estimen i treballen per fer un món més just i lliure. Aquestes persones són grans testimonis d’esperança.

“Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa per tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món.”
(Salm 19(18) 4-5)

És veritat que les persones necessitem el pa per alimentar-nos, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Junt amb el cos, les persones ens cal procurar per la salut del nostre esperit. ¿Què és important en la vida?. Cada dia hem de viure la vida. Això vol dir tenir recursos interiors per atendre i donar resposta a les diferents situacions que planteja la vida. Hem d’alimentar l’esperit per tal d’acollir i ser sol·lícits a les peticions de les altres persones. “Jesús digué: “Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set” (Jo 6,35)

Glosses per la vida quotidiana

Hem d'estar convençuts de nosaltres mateixos, hem de confiar en les nostres capacitats. És important sentir-nos segurs i, al mateix temps, saber dubtar. Pot semblar contradictori, però no ho és. L'esperança a la qual estem cridats ens dona seguretat, aporta fermesa a les conviccions i dona confiança. "Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill" Salm 34 (33) 6-7.

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents: dir sempre el que pensem i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar- les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. Penso que la fe, amb els seus valors i principis, aporten referents per construir una societat més justa i digne. "Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat" (Mc 16,15)

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que ho hàgim sentit molts cops, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya” (Mt 5,13-14)

L’esperança es fonamenta en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels  seus sofriments. “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una formulació semblant, era una salutació habitual en els inicis del cristianisme. Que millor que desitjar la pau als altres!. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: La pau sigui amb vosaltres” (Lc 24,36) 

Hi ha persones que, per motius de la injustícia social, estan situades en els marges o la perifèria de la societat. D'altres, poden percebre la sensació de sentir-se exclòs o que no se'l té prou en compte o, simplement, que és ignorat. Algunes persones, amb el seu caràcter expansiu o dominants afavoreixen aquestes circumstàncies. Hem d'acollir a tothom i ser el màxim de sol·lícits. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici" (Salm 118(117),22)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por en anunciar la resurrecció. Fer-ho, és proclamar que l’amor venç l’egoisme que domina el cor. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre cor, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg misericordiós. “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10) 

Hem de ser testimonis de la Pasqua que hem viscut. Cada dia estan plens d’ocasions on podem viure l’experiència dels ressuscitat. Són petits moments pasquals en la quotidianitat. La nostra responsabilitat és ser fidel a l’esperit de la Pasqua i contribuir a que la vida triomfi a l’experiència de les morts per causa de les injustícies o indignitats.

“La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor”
Salm 33 (32) 4-5

La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que ens trobem persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, el que fan o, simplement, la seva companyia aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius a acollir als demés en el nostre cor. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentit de les Escriptures?” (Lc 24,30-32)

Dissabte sant

Jesús el Dissabte Sant és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. Silenci davant una mort absurda per una sentència injusta. Desconcert, el Messies sembla derrotat. La mirada es perd davant la creu. No es compren el sentit d'aquesta mort. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 ) 

Se’m fan vives les paraules de l’aria “Erbarme dich, mein Gott” de la Passió segons sant Mateu de Bach

Apiada't, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat

Déu sembla absent. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. De tal manera que sembla que no existís. Arribem a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. ¿S'ha acabat l'esperança? ¿cal seguir confiant? El profeta Osees es anuncia que l'absurditat és només aparent. Les seves paraules les entendrem aquesta nit. Quan la llum il·luminarà el nostre enteniment.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta.“No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu”, (Salm 94,8)

Durant el temps de Quaresma podem dedicar una part del nostre temps a llegir autors que ens ajuden a créixer interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem sustentar l’esperit. Ens calen paraules que ajuden a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6, 63b,68b)