Abat de Montserrat: cal acompanyar el poble de Catalunya

Davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, a més de la classe política, hi hagut moltes reaccions per part de la societat civil catalana. No obstant, també hi han hagut silencis incomprensibles motivats, probablement, per considerar que la decisió dels Constitucional s’allunyava de les seves preocupacions principals per no afectar a temes de moral. L’Abat de Montserrat sí que ha parlat de la sentència de l’Estatut. Novament la seva veu ha estat justa i pertinent, i ha sabut veure l’espai en el qual l’opinió cristiana pot fonamentar un judici sobre aquesta sentència. Les opinions de Josep Maria Soler s’inscriuen en la línia argumental senyalada pels bisbes en el seu document “Arrels cristians de Catalunya” i mantinguda i ampliada posteriorment en altres manifestacions episcopals. El propi Concili Tarraconense de 1995, que van rebre el reconeixement de la Santa Seu, assumí com a propis els continguts d’Arrels Cristianes de Catalunya (Resolució 1).

El Pare Abat, en unes declaracions a l’agència de notícies Flama, afirma: "Tenint present que l'Estatut de Catalunya va ser aprovat en referèndum pels ciutadans com a expressió de la seva voluntat d'autogovern després que el text hagués estat pactat entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, cal dir que la sentència no respecta tots els drets que el Magisteri de l'Església reconeix per als pobles que són una nació”.

Si no fos prou clara la resposta, a la pregunta de l’exigència moral plantejada als cristians per la sentència l’abat Josep Maria Soler afirma: “no podem canviar la sentència, ni que hagi estat donada segons una aplicació restrictiva de les lleis de l'Estat Espanyol. Però, des de la convicció que el Magisteri avala altres possibilitats, caldrà continuar treballant amb mitjans democràtics i èticament correctes per assolir els drets que tenim com a poble. De tota manera, si volem ser realistes, hem de reconèixer que també a casa nostra hi ha cristians, i més concretament catòlics, que ja estan d'acord amb la sentència i que fins i tot potser l'haurien desitjada més restrictiva encara. Cal respectar-los i entre tots hem d'aprendre que la fe cristiana es pot viure amb intensitat tot i tenir concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar la ciutat temporal. Aquesta visió diferent d'un cert nombre, però, no treu res de la força que té l'acceptació en referèndum que es va fer de l'Estatut com a expressió de la voluntat democràtica d'assolir unes cotes altes d'autogovern. Com tampoc no exclou altres possibilitats de fer realitat els drets nacionals, que són contemplades també pel Magisteri eclesial”

Davant l’actual situació l’Abat de Montserrat recorda que l’Església catalana ha de ser fidel al poble català, no des de la distància o la prudència, sinó assumint un protagonisme moral de defensa de les aspiracions dels catalans. Sobre això afirma que cal “acompanyar el poble de Catalunya en aquests moments difícils tant a nivell ètic, com econòmic, social i polític. A més, ha de contribuir, en tant que sigui possible, a fer entendre serenament als altres cristians de fora del nostre País el perquè de les aspiracions del poble català. I, també, ajudar a resoldre els problemes que planteja la sentència en diversos àmbits d'una manera ferma però respectuosa i dialogant, amb tots els mitjans que la democràcia posa a l'abast. L'Església no pot restar al marge del que viu Catalunya, i ha de posar en pràctica la seva la doctrina social, que deriva sempre de l'amor fratern.”

Breus, clares, necessàries i reconfortants les paraules eclesials de l’Abat de Montserrat.