Tot esperant a Benet XVI

La propera visita de Benet XVI a Barcelona és una oportunitat per mostrar el vigor del catolicisme català. A Catalunya, la religió està present en la societat secularitzada. Poden canviar les maneres de viure i celebrar la fe, però a Catalunya les religions ajuden a definir el caràcter de la societat. Dins de la pluralitat de les religions, el catolicisme segueix ocupant un lloc central. Catalunya no ha renunciat a les seves arrels cristianes. Els bisbes catalans, en el seu document “Arrels cristianes de Catalunya” explicaren de forma planera l’estreta unitat que hi ha entre l’Església catòlica i la realitat nacional de Catalunya. Anys després, el Concili Provincial Tarraconense, partint d’aquesta referència, renovà el compromís de catalanitat de l’Església catòlica.

Benet XVI ha de veure que Catalunya és una nació i que l’església catalana s’expressa a partir de la singularitat del fet nacional. Des de la seva catalanitat, l’Església catòlica ha donat personatges emblemàtics que han combinat la dimensió universal de la fe i el seu arrelament a la realitat social de Catalunya. Antoni Gaudí i Joan Maragall, des de les seves peculiaritats, expressen aquesta fidelitat universal , romana i catalana de l’Església catòlica. Això és el que els catòlics catalans hem de fer percebre el Papa en la seva estada del proper mes de novembre. Els carrers de Barcelona, el pla de la Catedral, la Sagrada Família han de donar testimoni viu de la realitat nacional de l’església catalana. Els catalans de fe i aquells que són respectuosos amb les creences hem de saber transmetre a Benet XVI aquesta realitat nacional. Hem d'estar presents en l’espai públic, amb respecte i humilitat, afirmant que a Catalunya l’Església catòlica és catalana i s’identifica amb els seu símbols; que la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi són reconeguts amb consideració com els patrons nacionals i que la senyera, símbol nacional per excel·lència, ens identifica i uneix. La mirada de Benet XVI ha de contemplar aquesta realitat i els seus sentiments han d'emocionar-se sentint com el català és la llengua d’expressió litúrgica, religiosa i cultural.