Avui fa 30 anys de la mort de l’Alfonso Carlos Comín i 16 del Joan Nepomuceno García Nieto. Dues persones que tingueren molta transcendència en la meva vida. El seu testimoniatge, que tingué la sort de viure’l a curta distància i amb molta complicitat, em transmeté uns valors que encara perduren. Amb ells compartí l’esperança de la utopia cristina social i política.
Foren homes de fe i de compromís profund. Ambdós tenien itineraris similars. Eren fills dels vencedors de la Guerra Civil. Però el contacte amb la realitat social els transformà. Des de l’experiència cristiana emprengueren a descobrir que els pobres de l’Evangeli tenien rostre encarnat en els treballadors, els camperols, els estudiants i en tota persona que lluitava per la justícia. L’enginyer Comín i el capellà jesuïta García Nieto optaren pels pobres com a compromís vital. La justícia que brolla de la fe els acompanyà tota la vida. Visqueren l’efervescència del Concili Vaticà II i la lluita per la democràcia a Espanya. En aquests combats forjaren un discurs teològic i polític que trancava els esquemes eclesials i polítics tradicionals. Gràcies a la seva visió moltes persones maduraren en la fe i en la política.
Tant anys després continuo sentint la seva absència com a desorientació pròpia. Ells sempre havien mantingut viva la tensió entre el present el futur que no és però és esperat. Mes d'un cop m'he trobat perdut buscant com resoldre aquest conflicte. En aquests moments m'hauria agradat discernir els signes del temps gaudint de la mirada clara de l'Alfonso i el gest humil i murri d'en Nepo. Els amics fa molts anys que ens han deixat. Els que els recordem, hem de saber explicar que no fa masses anys existiren uns homes, de fe i d'esquerres, que foren un exemple per tota una generació de cristians i persones progressistes. Mantenir viu aquest record, a les generacions d’avui, és l’aportació que podem fer els que tinguérem la fortuna de compartir una part de la vida amb ells.
Foren homes de fe i de compromís profund. Ambdós tenien itineraris similars. Eren fills dels vencedors de la Guerra Civil. Però el contacte amb la realitat social els transformà. Des de l’experiència cristiana emprengueren a descobrir que els pobres de l’Evangeli tenien rostre encarnat en els treballadors, els camperols, els estudiants i en tota persona que lluitava per la justícia. L’enginyer Comín i el capellà jesuïta García Nieto optaren pels pobres com a compromís vital. La justícia que brolla de la fe els acompanyà tota la vida. Visqueren l’efervescència del Concili Vaticà II i la lluita per la democràcia a Espanya. En aquests combats forjaren un discurs teològic i polític que trancava els esquemes eclesials i polítics tradicionals. Gràcies a la seva visió moltes persones maduraren en la fe i en la política.
Tant anys després continuo sentint la seva absència com a desorientació pròpia. Ells sempre havien mantingut viva la tensió entre el present el futur que no és però és esperat. Mes d'un cop m'he trobat perdut buscant com resoldre aquest conflicte. En aquests moments m'hauria agradat discernir els signes del temps gaudint de la mirada clara de l'Alfonso i el gest humil i murri d'en Nepo. Els amics fa molts anys que ens han deixat. Els que els recordem, hem de saber explicar que no fa masses anys existiren uns homes, de fe i d'esquerres, que foren un exemple per tota una generació de cristians i persones progressistes. Mantenir viu aquest record, a les generacions d’avui, és l’aportació que podem fer els que tinguérem la fortuna de compartir una part de la vida amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada