Per fer cinema religiós, no cal fer pel·lícules pietistes o guions on la fe sigui l’eix central de l’argument. El llenguatge cinematogràfic té molts recursos per explicar una història on els valors humans i religiosos esdevenen centrals. Alguns cops, la narració són imatges que expressen sentiments, conviccions i valors plens de significació religiosa. Això és el que ha fet el director francès d’origen algerí Rachid Bouchareb amb London river. La pel·lícula explica els sentiments i vivències de la senyora Summers, anglesa de profundes conviccions religioses i plena d’estereotips vers els musulmans, i el senyor Ousmane, musulmà d’origen senegalès i d’àmplia bonhomia, ambdós atrapats per l’angoixant recerca d’uns fills desapareguts durant els atemptats islamistes del 7 de juliol de 2005 a Londres.
La circumstància de compartir la recerca dels fills perduts apropa als dos personatges després d’uns primers moments de gran ignorància pels recels de la senyora Summers. Mentre que el senyor Ousmane, estrany en un país que no és el seu ni entén, ell és un subsaharià que treballa a França des de fa molts anys, troba el suport en la seva comunitat de fe; la senyora Summers està sola en la recerca de la seva filla perquè els seus no li presten massa atenció. Poc a poc, els personatges que perfilen la història, la majoria són musulmans. Bons musulmans enfront als terroristes que eren islamistes radicals. El propi senyor Ousmane l’angoixa la possibilitat de que el seu fill s’hagi radicalitzat i sigui un dels autores de l’atemptat. El responsable de la mesquita deixa clar que la religió musulmana no és font de terrorisme, ells van al lloc de culte a pregar no a fer política o ser terroristes. A mesura que el pare i la mare busquen els seus fills, els dos personatges s’apropen com a persones i la seva humanitat esdevé el punt de trobada que capgira les seves vides. La progressiva assumpció del sofriment per l’evidència definitiva de la mort dels seus fills en l’atemptat densifica els seus valors profunds de solidaritat i compassió. El dolor compartit, la descoberta del mateix sofriment, fa que la senyora Summers abandoni la seva arrogància benestant i assumeixi que el senyor Ousmane també plora la mort del seu fill. El dolor, el sofriment transforma el cor de les persones.
Cal destacar, a més de la direcció de Rachid Boucharebla magnífica interpretació de Brenda Blethyn, la mare petit burgesa cristiana patriòtica i el gest interpretatiu de Sotigui Kouyaté, actor nascut a Mali recentment traspassat que amb la seva mirada i el seu caminar trencadís omple d’humanitat la pantalla. Recomanació absoluta de veure aquesta pel·lícula.
La circumstància de compartir la recerca dels fills perduts apropa als dos personatges després d’uns primers moments de gran ignorància pels recels de la senyora Summers. Mentre que el senyor Ousmane, estrany en un país que no és el seu ni entén, ell és un subsaharià que treballa a França des de fa molts anys, troba el suport en la seva comunitat de fe; la senyora Summers està sola en la recerca de la seva filla perquè els seus no li presten massa atenció. Poc a poc, els personatges que perfilen la història, la majoria són musulmans. Bons musulmans enfront als terroristes que eren islamistes radicals. El propi senyor Ousmane l’angoixa la possibilitat de que el seu fill s’hagi radicalitzat i sigui un dels autores de l’atemptat. El responsable de la mesquita deixa clar que la religió musulmana no és font de terrorisme, ells van al lloc de culte a pregar no a fer política o ser terroristes. A mesura que el pare i la mare busquen els seus fills, els dos personatges s’apropen com a persones i la seva humanitat esdevé el punt de trobada que capgira les seves vides. La progressiva assumpció del sofriment per l’evidència definitiva de la mort dels seus fills en l’atemptat densifica els seus valors profunds de solidaritat i compassió. El dolor compartit, la descoberta del mateix sofriment, fa que la senyora Summers abandoni la seva arrogància benestant i assumeixi que el senyor Ousmane també plora la mort del seu fill. El dolor, el sofriment transforma el cor de les persones.
Cal destacar, a més de la direcció de Rachid Boucharebla magnífica interpretació de Brenda Blethyn, la mare petit burgesa cristiana patriòtica i el gest interpretatiu de Sotigui Kouyaté, actor nascut a Mali recentment traspassat que amb la seva mirada i el seu caminar trencadís omple d’humanitat la pantalla. Recomanació absoluta de veure aquesta pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada