La irrupció d'Obama en l'escenari polític va permetre transformar la dinàmica de l'espai polític nord-americà. Aquest va ser el seu desafiament inicial per guanyar les eleccions. Per canviar Estats Units era necessari canviar primer la mentalitat de les persones. Per a això calia transformar les claus dels missatges polítics i revolucionar els propis referents de l'acció política. Amb l'anunci detallat dels problemes de la societat i l'apel·lació implícita del “Yes, we can” Obama va proposar a la societat americana abandonar les bases polítiques de les etapes anteriors i va animar als nord-americans a ser responsables en la descoberta de les solucions als problemes que els preocupaven. Obama, en lloc de parlar de grans promeses, pròpies de qualsevol model messiànic de la política, o de fomentar l'agressivitat cap a suposades amenaces d'enemics exteriors destructius, va situar als ciutadans nord-americans davant la seva realitat i apel·là al compromís responsable per canviar la societat.
La paraula favorita d'Obama era vosaltres i transmetia a la societat nord-americana una visió inspirada en un model social poc jerarquitzat, basat en els vincles humans generats des de la llibertat individual. Per a això, Obama no va dubtar en presentar un missatge electoral que tenia a les persones com el seu eix central. Els seus verbs més utilitzats en la campanya van ser “treballarem, actuarem, lluitarem, afrontarem”. Eren verbs que traslladaven part de la responsabilitat als ciutadans. Eren paraules plenes de complicitats i proximitat. La campanya de Barak Obama ensenyà com a través del lideratge polític es poden transformar les comunitats polítiques aparentment instal·lades en el major desinterès o desconfiança cap al món polític i alinear-les cap a la transformació de la societat.
El rigor dels plantejaments d'Obama i l’estil del seu lideratge polític contrasta amb el comportament d’altres dirigents mundials. Unes paraules de José Luis Rodríguez Zapatero en el darrer debat sobre l'estat de la Nació de la setmana passada em serveixen per il·lustrar aquesta disonància.. Segons els titulars de premsa el president del Govern espanyol, va utilitzar expressions del tipus “Tomaré las decisiones que España necesite aunque sean difíciles. Voy a seguir ese camino cueste lo que cueste y me cueste lo que me cueste”. Es pot apreciar que com, en els moments claus de la intervenció, la diferència de la persona verbal fou important. El recurs retòric del President del Govern espanyol evidencia una comprensió del lideratge diferent a la feta servir per Obama. Curiosament, mentre el sistema presidencial nord-americà justificaria l'ús de la primera persona del singular i el sistema polític parlamentari espanyol, com a molt apel·laria a la primera persona del plural, la realitat no demostra que sigui així. Tot el contrari. Els papers estan canviats. Dos presidents, dos líders, dues persones i nombres gramaticals diferents i dos maneres diferents d’entendre el lideratge.
La paraula favorita d'Obama era vosaltres i transmetia a la societat nord-americana una visió inspirada en un model social poc jerarquitzat, basat en els vincles humans generats des de la llibertat individual. Per a això, Obama no va dubtar en presentar un missatge electoral que tenia a les persones com el seu eix central. Els seus verbs més utilitzats en la campanya van ser “treballarem, actuarem, lluitarem, afrontarem”. Eren verbs que traslladaven part de la responsabilitat als ciutadans. Eren paraules plenes de complicitats i proximitat. La campanya de Barak Obama ensenyà com a través del lideratge polític es poden transformar les comunitats polítiques aparentment instal·lades en el major desinterès o desconfiança cap al món polític i alinear-les cap a la transformació de la societat.
El rigor dels plantejaments d'Obama i l’estil del seu lideratge polític contrasta amb el comportament d’altres dirigents mundials. Unes paraules de José Luis Rodríguez Zapatero en el darrer debat sobre l'estat de la Nació de la setmana passada em serveixen per il·lustrar aquesta disonància.. Segons els titulars de premsa el president del Govern espanyol, va utilitzar expressions del tipus “Tomaré las decisiones que España necesite aunque sean difíciles. Voy a seguir ese camino cueste lo que cueste y me cueste lo que me cueste”. Es pot apreciar que com, en els moments claus de la intervenció, la diferència de la persona verbal fou important. El recurs retòric del President del Govern espanyol evidencia una comprensió del lideratge diferent a la feta servir per Obama. Curiosament, mentre el sistema presidencial nord-americà justificaria l'ús de la primera persona del singular i el sistema polític parlamentari espanyol, com a molt apel·laria a la primera persona del plural, la realitat no demostra que sigui així. Tot el contrari. Els papers estan canviats. Dos presidents, dos líders, dues persones i nombres gramaticals diferents i dos maneres diferents d’entendre el lideratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada