La Fundació ACSAR ha publicat un interessant estudi sobre la percepció de la realitat social i política de Catalunya per part dels ciutadans d’origen estranger. A continuació reprodueixo les principals conclusions d’aquest estudi.
Els ciutadans d’origen estranger entrevistats valoren molt positivament l’acollida que els hi ha donat la societat catalana i el tracte que reben pels ciutadans d’origen i nacionalitat espanyola. De fet, la majoria tornaria a marxar del seu país i li agradaria quedar-se a viure aquí. Tot i que el major vincle sentimental el mantenen amb el seu país d’origen, la major part també se sent molt o bastant proper a Espanya, a Catalunya i especialment al municipi on viu.
A nivell institucional, valoren també força positivament la gestió dels diferents nivells de govern (espanyol, català i especialment municipal) i consideren que són tractats iguals que els ciutadans d’origen i nacionalitat espanyola quan es dirigeixen als serveis públics.
L’atur i les qüestions relacionades amb l’economia (habitatge, crisi) són les principals preocupacions dels entrevistats a nivell personal. En un pla més institucional s’hi afegeixen també la inseguretat ciutadana i la política d’immigració. Pel que fa a la política, tot i que la majoria es mostra interessada pel tema, hi ha un ampli desconeixement; de fet, la meitat no sap citar cap partit ni situar-se en l’eix ideològic esquerra - dreta. En qualsevol cas, les seves referències polítiques se situen més a nivell espanyol que català: els canals d’informació més utilitzats són els espanyols, els líders estatals són molt més coneguts que els autonòmics i els partits que més coneixen i citen també són els d’àmbit espanyol.
Ara bé, s’observen diferències importants entre els entrevistats en funció de la seva procedència. Es pot afirmar que els d’origen americà presenten un nivell d’integració major que els dels altres col·lectius, seguits dels europeus, els africans i, per últim, els asiàtics. Els americans són els més propers culturalment a la societat d’acollida, fonamentalment a nivell religiós i lingüístic, la qual cosa facilita lògicament la integració. En aquest sentit, són els que millor valoren l’acollida i el tracte que reben per part de la societat catalana, tot i que alhora són els més exigents, ja que són els que més diuen haver-se sentit discriminats des de la seva arribada. Són també els que més coneixement tenen de la política del nostre país, tant pel que fa a partits com a líders i els que tenen una opinió més formada al respecte. Europeus i africans presenten dades similars pel que fa a valoració de la seva integració, però difereixen quan s’aborden temes polítics, ja que els primers presenten un nivell de coneixement i comprensió més elevat que els segons. Els africans, a més, són els que presenten unes condicions socioeconòmiques més difícils entre tots els entrevistats. Finalment, els asiàtics són els que presenten una menor implicació en les qüestions plantejades, ja que presenten un menor nivell d’identificació amb la societat d’acollida i són, juntament amb els africans, els que menys es relacionen amb la població autòctona. Per descompta t, són també els més allunyats del nostre sistema polític i institucional.
Els ciutadans d’origen estranger entrevistats valoren molt positivament l’acollida que els hi ha donat la societat catalana i el tracte que reben pels ciutadans d’origen i nacionalitat espanyola. De fet, la majoria tornaria a marxar del seu país i li agradaria quedar-se a viure aquí. Tot i que el major vincle sentimental el mantenen amb el seu país d’origen, la major part també se sent molt o bastant proper a Espanya, a Catalunya i especialment al municipi on viu.
A nivell institucional, valoren també força positivament la gestió dels diferents nivells de govern (espanyol, català i especialment municipal) i consideren que són tractats iguals que els ciutadans d’origen i nacionalitat espanyola quan es dirigeixen als serveis públics.
L’atur i les qüestions relacionades amb l’economia (habitatge, crisi) són les principals preocupacions dels entrevistats a nivell personal. En un pla més institucional s’hi afegeixen també la inseguretat ciutadana i la política d’immigració. Pel que fa a la política, tot i que la majoria es mostra interessada pel tema, hi ha un ampli desconeixement; de fet, la meitat no sap citar cap partit ni situar-se en l’eix ideològic esquerra - dreta. En qualsevol cas, les seves referències polítiques se situen més a nivell espanyol que català: els canals d’informació més utilitzats són els espanyols, els líders estatals són molt més coneguts que els autonòmics i els partits que més coneixen i citen també són els d’àmbit espanyol.
Ara bé, s’observen diferències importants entre els entrevistats en funció de la seva procedència. Es pot afirmar que els d’origen americà presenten un nivell d’integració major que els dels altres col·lectius, seguits dels europeus, els africans i, per últim, els asiàtics. Els americans són els més propers culturalment a la societat d’acollida, fonamentalment a nivell religiós i lingüístic, la qual cosa facilita lògicament la integració. En aquest sentit, són els que millor valoren l’acollida i el tracte que reben per part de la societat catalana, tot i que alhora són els més exigents, ja que són els que més diuen haver-se sentit discriminats des de la seva arribada. Són també els que més coneixement tenen de la política del nostre país, tant pel que fa a partits com a líders i els que tenen una opinió més formada al respecte. Europeus i africans presenten dades similars pel que fa a valoració de la seva integració, però difereixen quan s’aborden temes polítics, ja que els primers presenten un nivell de coneixement i comprensió més elevat que els segons. Els africans, a més, són els que presenten unes condicions socioeconòmiques més difícils entre tots els entrevistats. Finalment, els asiàtics són els que presenten una menor implicació en les qüestions plantejades, ja que presenten un menor nivell d’identificació amb la societat d’acollida i són, juntament amb els africans, els que menys es relacionen amb la població autòctona. Per descompta t, són també els més allunyats del nostre sistema polític i institucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada