La cara oculta de la mesquita de Lleia

L’ajuntament de Lleida ha decidit tancar provisionalment la mesquita del carrer del Nord per incompliment reiterat de les normes d’aforament circumstància que ha posat a les persones que hi havia a l’interior de l’establiment en una situació de risc important, pel que fa a la seva seguretat. La junta directiva de la mesquita ha ignorat repetidament els requeriments fets amb anterioritat per l’Ajuntament per que es respectés l’aforament. La suspensió d’activitat de la mesquita durant quinze dies, no obstant, no impedeix l’exercici de la pregària del divendres ja que durant els mesos de juliol i agost l’ajuntament ha cedit a la comunitat un espai als Camps Elisis per fer-se servir com a lloc de culte. Cal recordar que aquesta comunitat, durant els mesos d’estiu, es veu incrementada pels temporers de recollida de la fruita. El que cal debatre a partir del fet de Lleida no és l’ús d’un espai de culte, sinó l’actitud de confrontació adoptada per alguns dels dirigents de la comunitat musulmana del carrer del Nord al portar les coses al límit.

Durant aquests dies la junta de la comunitat musulmana del carrer del Nord té temps per meditar si la seva actitud, el sentit i els resultats de la seva estratègia. Dubto que aquest junta sigui prou lúcida. L’ajuntament i altres persones han intentat en diverses ocasiones que aquestes persones siguin sensates. Però no ho han aconseguit. La qüestió és que aquests dirigents musulmans no volen ser sensats perquè la seva estratègia és precisament la confrontació amb la societat occidental. Per això, els musulmans centrats de Lleida no tenen més remei, si realment volen viure i practicar amb condicions la seva religió, de canviar ràpidament de dirigents. La dinàmica del rigor fonamentalista basada en la continuada provocació, la desobediència i l’enfrontament d’alguns dels dirigents de la comunitat del carrer del Nord està portant als musulmans de Lleida a l’abisme. Cada cop estaran més aïllats socialment. Tot per culpa de quatre fonamentalistes que controlen com ningú la comunitat.

Sembla que els musulmans de Lleida només tenen dues alternatives. La primera és continuar amb els dirigents actuals de la comunitat. La seva estratègia es tancar les portes de diàleg amb la societat i atrinxerar-se amb la puresa de l’Islam dels primers seguidors de Mahomma. Es creuen cridats a la regeneració de l’Islam de les contaminacions occidentals. El resultat d’aquesta visió és ben evident: l’autarquia. Els promotors d’aquesta visió no tenen masses resultats a presentar a la comunitat. Tingueren la possibilitat de construir una mesquita nova i no han aconseguit els diners. En aquest sentit el temps s’ha esgotat i han perdut la seva oportunitat. En lloc d’això, han aconseguit que l’Ajuntament hagi tancat la mesquita del carrer del Nord. ¿Quins altres resultats més poden mostrar a la comunitat musulmana?.

Però hi ha una segona alternativa. La sensata. Canviar l’actual junta directiva i escollir a unes persones que treballin per la prosperitat i integració de la comunitat creient en la societat. Cal crear les condicions perquè aquest canvi sigui possible. La comunitat musulmana de Lleida ha de comprendre que avui, tal como estan les coses, no es concebible que sigui possible construir la nova mesquita, en els termes acordats en el seu moment, sense un compromís actiu de la comunitat per respectar les normes de convivència. Ben segur que amb una junta sensata i moderada dialogant i oberta, la construcció de la nova mesquita podria tenir un altre ritme. Fora una temeritat donar facilitats perquè l’actual junta de la comunitat del carrer del Nord liderés el procés de la nova mesquita. Cal que la comunitat musulmana de Lleida ho sàpiguen i que la pressió social deixi ben clar que els respecte religiós porta associat també l’acceptació d’unes normes de convivència pensades per afavorir el bé de la majoria dels ciutadans. L’Ajuntament de Lleida ha donat un positiu pas endavant, ara cal que la comunitat musulmana assumeixi les seves responsabilitats.