diumenge, 25 de juliol del 2010

Política i sentiments

La política són sentiments. La sentencia del Tribunal Constitucional ha generat una emoció forta a tota una generació de catalans que no tenien aparentment cap gran ideal a defensar, mes enllà de les agitacions abstractes. Ara Catalunya esdevé un eix de mobilització emotiu. EL clam d’ “Adeu Espanya” esdevé una síntesi de les emocions que troba sortida en el clam genèric de la independència, tot i que després no es manifesti massa en la intenció de vot. La sortida política tradicional a la crisi té dificultats afegides.

Una primera prové dels signes que venen d'Espanya. Els polítics espanyols no ajuden a resoldre emotivament el problema de Catalunya. Es pensen que es tracta d’un problema que afecta als catalans, sense adonar-se que també els afecta amb ells. No volen sentir parlar de renovar el pacte constitucional. Són insensibles a renovar el consens emocional que va significar fer i aprovar la Constitució. El 60% dels catalans d’avui són fills de la Constitució, però no l’aprovaren. No tenien edat per fer-.ho. La segona dificultat és la distancia que una part de la ciutadania expressa amb la classe política catalana. En uns trams de la població la distància es percep com un abisme. Tampoc l’independentisme aconseguirà resoldre aquesta separació. Hi ha un tema més de fons.

Una part dels catalans, especialment els sectors joves, consideren que la classe política es troba instal·lada en una escenari on tothom té assumit el seu paper. Afirmen que hi ha una interpretació benestant de la política lligada a un sosteniment ambigu en el poder. No fora estrany que aquest sector de la societat, capaç de mobilitzar-se per causes idealistes, busquessis nous lideratges menys contaminats, mes purs, pel sistema polític. En aquest punt és on individus, poc associats a la política tradicional, poden emergir com alternativa de renovació. Amb una mica de marketing polític; una bona gestió de la imatge; un pla de comunicació fonamentat en tòpics sobiranistes o independentistes i sense cap visió política global, i apel·lant a un futur messiànic algú pot emportar-se un quants vots decisius a l’hora de confeccionar el panorama polític a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada