Escric aquest comentari un cop coneguda la votació del Parlament de Catalunya prohibint les corrides de toros i posposant per un altre moment la decisió sobre els correbous. Alguns polítics, per justificar el seu vot favorable a la prohibició, tot i emprant paraules diferents, han vingut a dir que aquesta decisió fa millor al país. ¿Per què el fa millor?, ¿els que han votat en contra de la prohibició s’alineen amb els que fan dolent el país?, ¿què és un país millor?.
El debat polític sobre les corrides ha estat inconsistent i, en bona part, ha estat dominat per molts aspectes emotius amb alguna càrrega identitària camuflad. El sentiments, tot i ser necessaris en i per la política, han d’anar de la ma de la raó i de la responsabilitat, especialment en el moment de la presa de decisions. Això no s’ha donat en aquest cas. Molts catalans són partidaris de les corrides i també volen el bé del país. Novament en un debat polític s’ha colat el maniqueisme dels que volen el bé contra els que no. Com si Catalunya avancés per la contraposició de les forces del bé i del mal. Catalunya no és pròpiament una qüestió moral tot i que té consideracions morals.
¿Ha estat la decisió del Parlament la correcte?. Personalment crec que no, perquè penso que la mateixa pregunta generava una tensió moral que havia de resoldre’s per una altra via. Era evident que el Parlament havia d’escoltar la proposta de la Iniciativa Legislativa Popular, però podria haver decidit en uns altres termes perquè, en la mateixa pregunta feta als diputats sí que contenia un desafiament a la moral política. El que el Parlament català implícitament decidia era com resoldre el conflicte que es produeix entre l’exercici d’un dret vinculat a la llibertar personal i l’emparament dels anomenats drets dels animals. La coexistència de l’exercici de la llibertat personal i la protecció dels animals no sempre resulta harmoniosa. Quan sorgeix el conflicte cal procurar resoldre’l sense lesionar els drets individuals. Amb la decisió d’avui, els diputats partidaris de la prohibició no han tingut en compte aquesta consideració. Han volgut resoldre en un vist i no vist, allò que el temps hauria situat en el seu punt just. Per tot això està per veure si Catalunya ha millorat o ha empitjorat en relació al respecte a les llibertats individuals més enllà de la decisió sobre les corrides. Amb la decisió d’avui tinc la impressió que, volent aconseguir protegir millor als animals, actitud positiva i necessària, la singularitat de la decisió ha fet que, sense adonar-se s’han alterat els propis valors morals de la llibertat de les persones madures. Així, ara han estat les corrides de toros, més endavant alguns ciutadans poden aspirar que el Parlament legisli a favor dels seus punts de vista moral particulars. Només caldrà promoure una Iniciativa Legislativa Popular. La porta ja està obert.
El debat polític sobre les corrides ha estat inconsistent i, en bona part, ha estat dominat per molts aspectes emotius amb alguna càrrega identitària camuflad. El sentiments, tot i ser necessaris en i per la política, han d’anar de la ma de la raó i de la responsabilitat, especialment en el moment de la presa de decisions. Això no s’ha donat en aquest cas. Molts catalans són partidaris de les corrides i també volen el bé del país. Novament en un debat polític s’ha colat el maniqueisme dels que volen el bé contra els que no. Com si Catalunya avancés per la contraposició de les forces del bé i del mal. Catalunya no és pròpiament una qüestió moral tot i que té consideracions morals.
¿Ha estat la decisió del Parlament la correcte?. Personalment crec que no, perquè penso que la mateixa pregunta generava una tensió moral que havia de resoldre’s per una altra via. Era evident que el Parlament havia d’escoltar la proposta de la Iniciativa Legislativa Popular, però podria haver decidit en uns altres termes perquè, en la mateixa pregunta feta als diputats sí que contenia un desafiament a la moral política. El que el Parlament català implícitament decidia era com resoldre el conflicte que es produeix entre l’exercici d’un dret vinculat a la llibertar personal i l’emparament dels anomenats drets dels animals. La coexistència de l’exercici de la llibertat personal i la protecció dels animals no sempre resulta harmoniosa. Quan sorgeix el conflicte cal procurar resoldre’l sense lesionar els drets individuals. Amb la decisió d’avui, els diputats partidaris de la prohibició no han tingut en compte aquesta consideració. Han volgut resoldre en un vist i no vist, allò que el temps hauria situat en el seu punt just. Per tot això està per veure si Catalunya ha millorat o ha empitjorat en relació al respecte a les llibertats individuals més enllà de la decisió sobre les corrides. Amb la decisió d’avui tinc la impressió que, volent aconseguir protegir millor als animals, actitud positiva i necessària, la singularitat de la decisió ha fet que, sense adonar-se s’han alterat els propis valors morals de la llibertat de les persones madures. Així, ara han estat les corrides de toros, més endavant alguns ciutadans poden aspirar que el Parlament legisli a favor dels seus punts de vista moral particulars. Només caldrà promoure una Iniciativa Legislativa Popular. La porta ja està obert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada