Deia Francisco Fernandez Ordonez, dirigent d’UCD mort prematurament, que no creia en la política de gestos, però que hi havia gestos que definien una política. Això mateix vaig pensar al veure la fotografia que un va publicar per il•lustrar un reportatge sobre un dia d’un polític al Parlament espanyol. És un polític sense rostre perquè tan se val qui sigui. Es tracta d’un polític molt ben valorat per la ciutadania i una persona que defensa amb convicció i fermesa les seves idees. És un polític bregat en moltes batalles i poc cremat en l’experiència de govern. Sempre està a punt per assumir alguna responsabilitat superior. Cop a dirigent polític té un bon domini de l’escena i l’arena política. Fa unes anàlisis acurades, tot i que alguns cops tinc la percepció de que darrera de les seves paraules hi ha una excessiva dosi de moralina que m’incomoda.
Al veure la fotografia del diari m’he sentit afectat. La confortabilitat de la suite m’ha incomodat. Entenc aquest polític es trobi còmode i bé, i que això li permeti fer millor la seva activitat parlamentària. Però, ara que des de la tribuna del Parlament es demana austeritat, contenció, estalvi i es redueix els sous dels empleats públics, la imatge de la suite mostra que hi alguns polítics que viuen en una direcció contrària. Tinc disgust amb aquesta imatge perquè hi ha gent que m’ha fet preguntes i altres que m’ha donat respostes. Ni m’han agradat algunes de les preguntes ni he trobat encertades certes les respostes.
Les imatges tenen un impacte major que les paraules. Les imatges provoquen un gran impacte emocional. Malament si aquestes emocions fan dubtar de la política, perquè la societat necessitat de la política. Però algunes imatges o algunes comentaris que es troben en els diaris deixen entreveure que no tothom entén la política de la mateixa manera. M’agradaria que un dia un periòdic expliques com és la vida quotidiana de molts diputats i diputades. Seria molt pedagògic i ajudaria a que els ciutadans comprenguessin el grau de precarietat i renúncia personal que han assumit aquests homes i dones per tal de representar els interessos dels ciutadans en les institucions polítiques. És evident que hi ha gestos que defineixen una política, que hi ha imatges que mobilitzen les emocions i, alguns cops, gestos i imatges, provoquen decepcions.
Al veure la fotografia del diari m’he sentit afectat. La confortabilitat de la suite m’ha incomodat. Entenc aquest polític es trobi còmode i bé, i que això li permeti fer millor la seva activitat parlamentària. Però, ara que des de la tribuna del Parlament es demana austeritat, contenció, estalvi i es redueix els sous dels empleats públics, la imatge de la suite mostra que hi alguns polítics que viuen en una direcció contrària. Tinc disgust amb aquesta imatge perquè hi ha gent que m’ha fet preguntes i altres que m’ha donat respostes. Ni m’han agradat algunes de les preguntes ni he trobat encertades certes les respostes.
Les imatges tenen un impacte major que les paraules. Les imatges provoquen un gran impacte emocional. Malament si aquestes emocions fan dubtar de la política, perquè la societat necessitat de la política. Però algunes imatges o algunes comentaris que es troben en els diaris deixen entreveure que no tothom entén la política de la mateixa manera. M’agradaria que un dia un periòdic expliques com és la vida quotidiana de molts diputats i diputades. Seria molt pedagògic i ajudaria a que els ciutadans comprenguessin el grau de precarietat i renúncia personal que han assumit aquests homes i dones per tal de representar els interessos dels ciutadans en les institucions polítiques. És evident que hi ha gestos que defineixen una política, que hi ha imatges que mobilitzen les emocions i, alguns cops, gestos i imatges, provoquen decepcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada