He llegit amb atenció la notícia que la propera jornada mundial per la pau de l’Església catòlica, la que té lloc l’1 de gener del 2011, tindrà per lema “Llibertat religiosa, via per la pau” . Trobo molt encertat el lema. Els estudiosos dels conflictes indiquen que moltes guerres han tingut el seu origen per enfrontaments vinculats a la religió. La convivència de les religions en un món secularitzat i plural ha de ser una de les garanties per la pau. La pacificació entre els nacions, les tribus, les ètnies, les faccions passa per una pau en el cor de les persones i una comprensió que el fet religiós uneix en lloc de separar i enfrontar.
Per altre banda, la llibertat religiosa és una de les llibertats bàsiques dels individus. No es pot negar la llibertat individual de creure o no. Es propi de la naturalesa humana creure i, si és el cas, abandonar la creença. Personalment, estic convençut que l’ésser humà està avocat a la transcendència i la religió és l’expressió d’aquesta dimensió. Però, considero que forma part de la mateixa llibertat la renúncia a aquesta transcendència. Per això, la llibertat religiosa porta associada la possibilitat de la negació de la pròpia creença o, si és el cas, deixar-ne una per escollir-ne una altra. La llibertat religiosa té els límits propis de tota llibertat, el bé major expressat en la convivència lliure. Per això té sentit afirmar que l’autenticitat de la llibertat religiosa està en la recerca de la veritat i la veritat de l’ésser humà. Això permet excloure aquelles expressions religioses fonamentalistes que vulneren la dignitat humana.
Encara avui hi ha molts llocs del món que es limita l’exercici de la llibertat religiosa. Cal combatre aquestes formes de discriminació. En algunes ocasions, aquestes limitacions es donen en països que tenen una religió majoritària transformada en religió d’Estat. En nom del respecte dels Drets Humans cal denunciar aquestes situacions. Aquestes països han d’acceptar la discrepància religiosa i el lliure exercici de la llibertat religiosa. No es pot limitar als cristians l’exercici de l’evangelització. Avui, resulta inacceptable que alguns països de tradició islàmica expulsin a cristians acusant-los de proselitisme o impedeixin als cristians celebrar públicament i amb naturalitat la seva fe. Aquests països haurien d’avançar decididament en el camp del respecte de la llibertat religiosa i abandonar aquestes pràctiques incomprensibles. Sostenir aquests comportaments intolerants dificulta el treball moltes persones estan fent al nostre país, on el cristianisme és un inqüestionable referent religiós i cultural, per tal d’acollir amb respecte nous ciutadans que tenen altres expressions religioses.
Per altre banda, la llibertat religiosa és una de les llibertats bàsiques dels individus. No es pot negar la llibertat individual de creure o no. Es propi de la naturalesa humana creure i, si és el cas, abandonar la creença. Personalment, estic convençut que l’ésser humà està avocat a la transcendència i la religió és l’expressió d’aquesta dimensió. Però, considero que forma part de la mateixa llibertat la renúncia a aquesta transcendència. Per això, la llibertat religiosa porta associada la possibilitat de la negació de la pròpia creença o, si és el cas, deixar-ne una per escollir-ne una altra. La llibertat religiosa té els límits propis de tota llibertat, el bé major expressat en la convivència lliure. Per això té sentit afirmar que l’autenticitat de la llibertat religiosa està en la recerca de la veritat i la veritat de l’ésser humà. Això permet excloure aquelles expressions religioses fonamentalistes que vulneren la dignitat humana.
Encara avui hi ha molts llocs del món que es limita l’exercici de la llibertat religiosa. Cal combatre aquestes formes de discriminació. En algunes ocasions, aquestes limitacions es donen en països que tenen una religió majoritària transformada en religió d’Estat. En nom del respecte dels Drets Humans cal denunciar aquestes situacions. Aquestes països han d’acceptar la discrepància religiosa i el lliure exercici de la llibertat religiosa. No es pot limitar als cristians l’exercici de l’evangelització. Avui, resulta inacceptable que alguns països de tradició islàmica expulsin a cristians acusant-los de proselitisme o impedeixin als cristians celebrar públicament i amb naturalitat la seva fe. Aquests països haurien d’avançar decididament en el camp del respecte de la llibertat religiosa i abandonar aquestes pràctiques incomprensibles. Sostenir aquests comportaments intolerants dificulta el treball moltes persones estan fent al nostre país, on el cristianisme és un inqüestionable referent religiós i cultural, per tal d’acollir amb respecte nous ciutadans que tenen altres expressions religioses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada