La política convertida en espectacle suscita passivitat. Els mitjans de comunicació, desproveïts de qualsevol contenció, han fabricat moments de participació virtual: la televisió pot aconseguir que el ciutadà conegui la realitat política, fins i tot es pot aconseguir que s'identifiqui amb aquesta realitat i projecti cap a ella els seus sentiments, fins i tot pot creure's protagonista privilegiat dels successos polítics, encara que en cap dels casos pugui intervenir per modificar el curs dels esdeveniments. La decisió segueix fora de les seves possibilitats. L'única manera que té el ciutadà per manifestar les vivències acumulades com a espectador del món polític segueix sent el vot. Encara que també aquest gest es tracta d'una simulació, perquè sempre les eleccions signifiquen optar entre unes propostes amb les quals poc ha pogut intervenir el ciutadà en la seva confecció. En el nostre sistema polític la participació és totalment passiva. Les dades suggereixen que els partits polítics estan perfectament adaptats a aquesta situació i la pròpia societat sembla estar conforme amb aquesta delegació la sobirania popular.
Sense participació i deliberació el debat "es buida de substància i només mitjançant un abús del llenguatge pot qualificar-se encara de polític. A partir d'aquí, la mediatització que ingènuament es retreu a la vida política contemporània només tradueix l'evolució d'una societat en la qual l'efímera successió de percepcions, tal com escenifiquen els mitjans, ha reemplaçat a la consciència d'una destí comú" Guéhenno, J.M. "La fi de la democràcia". Editorial Paidós, Barcelona 1995:42). Ara el polític i el realitzador televisiu són els protagonistes del nou escenari polític. Ambdós tenen la missió de manejar encertadament aquestes percepcions en els mitjans de comunicació de masses. L'important no és el que es digui, sinó que es parli d'allò que interessa, doncs del que no es parla no existeix. La decisió política s'ha convertit "en alguna cosa semblat a un concurs de televisió, en el qual s'expressen les preferències per un actor o una destinació de vacances, decisions que poden canviar fàcilment si el presentador modifica la seva pregunta o to" Touraine, A. "¿Fabriquen vots les prediccions?". El País 4 de maig 1995:15)
Sense participació i deliberació el debat "es buida de substància i només mitjançant un abús del llenguatge pot qualificar-se encara de polític. A partir d'aquí, la mediatització que ingènuament es retreu a la vida política contemporània només tradueix l'evolució d'una societat en la qual l'efímera successió de percepcions, tal com escenifiquen els mitjans, ha reemplaçat a la consciència d'una destí comú" Guéhenno, J.M. "La fi de la democràcia". Editorial Paidós, Barcelona 1995:42). Ara el polític i el realitzador televisiu són els protagonistes del nou escenari polític. Ambdós tenen la missió de manejar encertadament aquestes percepcions en els mitjans de comunicació de masses. L'important no és el que es digui, sinó que es parli d'allò que interessa, doncs del que no es parla no existeix. La decisió política s'ha convertit "en alguna cosa semblat a un concurs de televisió, en el qual s'expressen les preferències per un actor o una destinació de vacances, decisions que poden canviar fàcilment si el presentador modifica la seva pregunta o to" Touraine, A. "¿Fabriquen vots les prediccions?". El País 4 de maig 1995:15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada