El bon diari capdavanter del periodisme català segueix la seva croada particular contra tot el que és socialista o s’apropi a la política dels socialistes. Cròniques, titulars ben destil·lats, fotos descontextualitzades o continuats articles d'opinió, avui mateix és un exemple, procuren escampar dubtes sobre la política dels governs de l’estat, de l’autonomia o, si és el cas, de l’ajuntament de Barcelona.
Avui aquest diari escampa que el president del govern espanyol preocupa al Vaticà perquè el seu laïcisme es projecte a Amèrica Llatina. Es posa com exemple la recent aprovació dels matrimonis de gais i lesbianes a Argentina. A partir d’aquest fet l’articulista elabora un discurs per alarmar d’un possible estat de tensió entre el govern socialista espanyol i els interessos vaticans. La seva tesi, sostinguda des de que el govern socialista emprengué diverses iniciatives legislatives entorn als drets dels ciutadans, és que Zapatero pot contaminar a Amèrica Llatina. Ja en aquella època, en el tercer pis del Palau Apostòlic del cortile di San Damaso, es comentava del risc de l’efecte Zapatero. Però tot quedà en un agitació més interessada que interessant. Reprendre ara aquesta sospita torna a ser una observació interessada.
No tinc la mateixa informació que esmenta el periodista en la seva crònica. Ni tinc la sensació de que les evidències senyalin en aquesta direcció. Els contenciosos del govern espanyol amb el Vaticà estan perfectament situats i, quan ha calgut, reconduïts a un àmbit de relacions plàcides. Les evidències indiquen que el Vaticà i el govern socialista de Zapatero tenen mes ressonàncies i complicitats que tensions o dissonàncies. L’alentiment de la nova llei orgànica de Llibertat Religiosa; les col·laboracions entre el govern espanyol i la diplomàcia de la Santa Seu en temes de geopolítica (l’alliberament dels disidents cubans n’és un exemple); els acords sobre el finançament de l’Església catòlica i la forma com fer-ho; o els acords sobre l’ensenyament de la religió en el sistema educatiu pública indiquen que hi ha un bon enteniment entre el govern espanyol i el Vaticà. És cert que hi ha alguns temes on els criteris són divergents, però això no es pot elevar a la categoria de distanciament o tensió. Sincerament, crec que el president Zapatero incomoda més a alguns sectors laïcistes espanyols. Només cal llegir les continuades cròniques d’un altre diari amb força pes a l’àmbit de l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada