IL'oblit arrossega la pèrdua de referents ètics i davant l'absència d'aquests el poder es sacralitza. Pel comportament d'alguns polítics es pot tenir la impressió de que, davant el desprestigi que sembla tenir tot allò apareix fortament ple de referències ètiques, el que domina es " és l'afany o el desig d'aprofitar-se i treure profit de qualsevol oportunitat que es presenti...Ja ningú parla de transformar, millorant-los, els mecanismes d'un sistema; ja tots s'ocupen de treure profit ... ( les coses) funcionen malament, però si viu bé. S'està perdent el futur, però s'ha guanyat el present" . (Aumente, J. ¿Por qué negarse a lo existente?. El País 20 Octubre 1987 p.18) . I és així com, davant l'opinió pública, va prenent cos la sospita que els governants de les nostres democràcies estan més interessats a buscar, en "la major part de vegades,en primer lloc, els seus propis interessos i el dels seus amics de grup polític, la seva preocupació major és tornar a sortir vencedors en les eleccions que vénen, sense fixar-se suficientment en el bé del poble. No pretenen un programa a mitjà i llarg termini, els és suficient la moderada reforma que intenten momentàniament" .(Miret Magdalena,,E. Socialismo,¿para qué?. El País 30 Abril 1987.p.12(. Al final el que resulta censurable dels diferents escàndols polítics associats a l'ús del poder en benefici propi són "les facilitats d'enriquiment que el poder genera" (Cebrián, J.L. "Una cuestión estética" EL País 4 Febrer 1990 p.11.
El prestigiós politòleg I. Dror en el seu informe al Club de Roma sobre la governació mundial destaca que la majoria de governs i polítics dediquen poca atenció a la qüestió moral (Dror,Y. "La capacidad de gobernar". Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, Barcelona 1994. página 180-182.. Segons ell això es deu a les següents raons (hem resumit les principals idees):
"Primer: la idea fal·laç que les eleccions són una via que garanteix trobar als polítics adequats".
"Segon: la cultura occidental moderna és testimoni d'una degradació general de conceptes tals com «el deure»".
"Tercer: l'adoració d'homo economicus".
"Quarta: l'èmfasi en els «drets humans» sense massa preocupació per les responsabilitats i deures humans".
"Cinquè: la divulgada degradació del consens en els nivells morals que s’han d'observar en la vida pública lligats al buit moral de la vida privada, crea una cultura general on els valors estan absents".
"Sisè: la nostra cultura democràtica igualitària mesura als polítics jerarquitzats i als funcionaris com si fossin «gent corrent» rebutjant l'exigència de condicions morals «elitistes»"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada