Una de les accepcions de la paraula anglesa leak és filtració d’informació, ben vingut sigui Wikileaks. El constant degoteig dels cables de les ambaixades nord-americanes posa en evidència que la geopolítica és una gran història inventada per explicar la realitat d’una manera convincent, però a partir de l’engany. Que els ambaixadors nord-americans donin les seves opinions sobre tal o qual persona, entra dins del que li es propi. I no té més importància que ser opinions, ben o mal intencionades però simplement valoracions subjectives. També resulten explicables les maniobres genèriques per tal d’influir en la política sobirana dels països a fi de protegir els interessos de Nord Amèrica. Tot entre dins del que és plausible a la diplomàcia d’un país. El que és vergonyós és que, algunes de les influències es feien al marge de tota ètica i respecte a la sobirania d’aquests països i que al darrera del concepte d’interessos de Nord Amèrica existeix un món tèrbol d’interessos privats alguns dels quals amb comportaments empresarials més que dubtosos.
Gràcies a la iniciativa de Julian Assange, i tot el seu equip. els ciutadans hem descobert que una bona part dels governants de tots els països són narradors d’històries, quasi bé conta contes, amb l’objectiu de que els ciutadans tinguin una determinada concepció de la realitat diferent de la que realment és. Segons quins siguin els interessos dominants la història es presenta d’una manera o altre. De la lectura de les filtracions de Wikileaks hom treu la conclusió que existeix una notable distorsió entre la realitat i allò que els governants expliquen d’ella. Els ciutadans tenim el dret de conèixer la realitat tal com és, sense més restriccions que les imposades per la prudent salvaguarda d’aquella informació que pot afectar greument els interessos públics. La informació publicada per Wikileaks no qüestiona aquesta seguretat en cap moment. Sí que qüestiona la credibilitat d’alguns polítics. Per això cal agrair a Julian Assange el seu activisme per la transparència informativa. Gràcies a ella el ciutadans podem defensar-nos de la realitat construïda per seus governants.
Gràcies a la iniciativa de Julian Assange, i tot el seu equip. els ciutadans hem descobert que una bona part dels governants de tots els països són narradors d’històries, quasi bé conta contes, amb l’objectiu de que els ciutadans tinguin una determinada concepció de la realitat diferent de la que realment és. Segons quins siguin els interessos dominants la història es presenta d’una manera o altre. De la lectura de les filtracions de Wikileaks hom treu la conclusió que existeix una notable distorsió entre la realitat i allò que els governants expliquen d’ella. Els ciutadans tenim el dret de conèixer la realitat tal com és, sense més restriccions que les imposades per la prudent salvaguarda d’aquella informació que pot afectar greument els interessos públics. La informació publicada per Wikileaks no qüestiona aquesta seguretat en cap moment. Sí que qüestiona la credibilitat d’alguns polítics. Per això cal agrair a Julian Assange el seu activisme per la transparència informativa. Gràcies a ella el ciutadans podem defensar-nos de la realitat construïda per seus governants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada