Repensant la meva fe 11. El que crec I

1. Crec en un Déu, Pare tot poderós. Cec en Déu present en la vida, en la història de la salvació. Crec en un Déu que és Pare “vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!»” (Rm 8,15). Crec en un Déu que el seu poder és omnipresent perquè està en tots els cors humans i no en un cel allunyat de les esperances i il·lusions humanes.

2. Crec que en un Déu que és creador del cel i de la terra. Crec en la Natura i en una humanitat reconciliada amb l'obra del Creador. Si Déu Pare ens dóna la condició de fills seus, el Déu Creador ens agermana amb les bestioles, les plantes i la terra.

3. Crec en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre. Crec en Déu perquè crec en Jesús, el Crist. Ell és el camí a la vida “allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta” (Jn 14,4) . Sense el seu testimoni, sense la seva proximitat, sense la contemplació del seu misteri humà-diví les meves altres creences s’esvairien.

4. Crec que fou concebut per obra de l'Esperit Sant. Nasqué de Maria Verge. Crec en el misteri de l'amor com a font de creació. "La que vivia estèril a casa, la fa mare feliç amb els fills" (Sl 113,9). Crec que mai es pot considerar tancada la darrera porta a l'esperança, perquè l'amor pot més que la desesperació o la conformitat.