L’Advent és un temps per la vivència íntima de Déu. El temps d’espera apropa Déu com aquell que deixa d’estar lluny i esdevé present. Aquesta espera demana fer un forat en la vida quotidiana per descobrir el sentit de l’esdeveniment. L’hora foscant, és un bon moment per aturar-se i sentir com Déu s’apropa al cor. Al capvespre, quan el dia comença a prendre una dimensió silenciosa, es pot trobar una estona per pregar, per sentir com és possible trobar a Déu. Aquesta hora convida a mirar a l’interior. Déu “il•lumina als que viuen a la fosca” (Lc 1,79), la foscor de l’exterior és metàfora de les ombres interiors. La vida porta neguits, moments de desencís, llavors es quan Déu es fa accessible per la revelació del seu amor just.
Per viure l’Advent cal reconèixer que cal ser il•luminats per l’amor de Déu. Les persones tenim moltes situacions en les quals la vida esdevé una espera i una recerca de sentit. La vida està plena de moments espessos. El temps d’esperar, és un temps de crida a l’esperança de que és possible la salvació en tota la seva plenitud. Durant l’Advent els cristians ens orientem a aquesta esperança. Això és el que hem de procurar transmetre al nostre entorn. Hem de dir-ho en mig de la plaça pública perquè se’ns entengui i respecti. Cerquem l’esperança amb alegria, això és el que hem de proclamar. Hem d’explicar que tothom pot viure l’Advent perquè tothom necessita, en algun moment, estar en pau amb ell mateix i amb els demés. La preparació del Nadal ajuda a construir el camí de la pau interior si hom es deixa penetrar pel misteri de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada