Des de que vaig fer el exercicis de Sant Ignasi, ja fa uns quants anys, he retingut interiorment el relat de Marta i Maria de l’evangeli de Lluc (Lc 10,38-41). En aquest fragment l’evangelista proposa una tensió entre la contemplació i l’acció: “mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: -Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre: -Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa”.
Marta i Maria, representen la tensió entre el fer i el contemplar. Una estava preocupada i neguitosa, mentre l'altre contemplava. Llavors Jesús indica que només una cosa és important. Cert, la plenitud de la vida està en la recerca absoluta del Regne de Déu, cercar Déu per fer la seva voluntat. Però això no és fa al marge de les persones. No es tracta d’una dicotomia: Déu o les persones, la contemplació o l’acció. Sinó orientar el que es fa en la recerca de Déu. Aquest recerca vol dir orientar totes les coses cap aquest fi. En lloc d’un antagonisme, els cristians hem de viure la contemplació de Déu i l’acció en un unitat de fe. Sentint-nos lliures davant dels instruments que empren. Cal saber utilitzar les coses i, si cal, renunciar-hi. Cal treballar la llibertat interior en relació a les mediacions. Aquestes tindran sentit si condueixen al Regne de Déu. Fora d'això no hi han altres absoluts. Cal ser contemplatius en l'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada