El punt de partida per saber que fer davant del pecat és un text de Rm 7,24 i 25a.
"Pobre de mi, que en soc de dissortat!. Aquest cos em porta a la mort. ¿Qui me'n podrà alliberar?. Donem gràcies a Déu, per Jesucrist, el nostre Senyor: ell és qui ens allibera.."
Aquest text em fa percebre el sentiment íntim del pecat. Amb ell prenc consciència de que la existència té moments de mort (manifestació del pecat). "Pobre de mi, que en soc de dissortat". Prec consciència del pecat personal. Sóc pecador. La vida cristiana és un constant pols contra aquelles coses que porten a obrar sense tenir present l'amor de Déu. Però no arribo a vèncer la meva condició pecadora. Sóc conscient del pecat, el tinc sempre present, el sé identificar, som vells coneguts, però això sóc dissortat.
"Aquest cos em porta a la mort". No és l'esperit maligne el que m'empeny al pecat. És tota una existència que és dóna enmig d'un entorn majoritàriament allunyat de l’amor de Déu. L’allunyament de Déu porta a la mort. Però com que no puc deixar de viure en la meva història, he d’aprendre a conviure amb el pecat i acceptar la meva condició pecadora. Cal acceptar la dimensió pecadora amb esperança que porta a preguntar-me: "¿Qui me'n podrà alliberar?". La resposta és clara.
“Jesucrist, el nostre Senyor: ell és qui ens allibera" Tenim un referent per alimentar la nostra esperança: Jesucrist. Ell aporta una raó per entendre els camins per vèncer, sense negar, la condició pecadora de les persones. Ens dóna una experiència profunda d’amor de Déu alliberador. Malgrat el meu pecat, Déu amorós pren el pecat i m’allibera. Recordo la història de la salvació: el poble escollit, malgrat la promesa de Déu, ha anat pecant constantment i sempre Déu ha estat lent pel càstig i ràpid en l'amor. Malgrat el pecat que aboca les persones a la mort, Déu a través de Jesucrist fa renàixer a la vida. La història de la salvació és la història de la mort i de la vida, del pecat i de l'alliberament. Esdevé com una fulla d'un arbre, on sempre van units l'anvers i el revés, sense poder separar-se.
"Donem gràcies a Déu" Prendre consciència d'aquesta realitat de salvació és aixecar un pregària d'acció de gràcies. L'amor de Déu és operant en la meva història personal i per això cal donar-ne gràcies. El saber-me salvat, deslliura't del pecat malgrat la meva condició pecadora, dóna d'alegria i fa exclamar una acció de gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada