Avui és Nadal. Festa que té una gran significació pels cristians. Litúrgicament és una celebració que s'inicia en la missa de mitja nit que simbolitza el naixement d'una persona que serà llum per il•luminar els que viuen a la fosca, a l'ombra de la mort. La litúrgia catòlica proposa anar meditant durant cicle anyal el sentit d'aquesta llum, presentada com a encarnació de la promesa de Déu a Abraham, per tal d'entendre el seu sentit i comprendre com, a través de la festa de la Pasqua, esdevé significativa en la nostra comprensió humana.
Abans d'ahir vaig tenir l'oportunitat d'explicar la significació del Nadal a la comunitat pakistanesa de Barcelona a la mesquita que té el Camí de la Pau. Estava plena de gom a gom. En primer lloc, vaig convidar a contemplar el Nadal com una festa que convoca, aplega i reuneix. Aquest valor social, afegit a la significació religiosa pot ser compartit per altres tradicions culturals i religioses. A més, és una festa religiosa. Aquesta significació aporta sentit a les persones que practiquen altres tradicions religioses. Hi ha una reivindicació comuna de no perdre l'expressió de la festa religiosa. També el Nadal, en tota la seva preparació de l'Advent, significa una meditació de la figura d'una persona central en la història de salvació: Maria. En altres paraules, aquesta salvació promesa s’encarna en una dona . Per això la meditació del Nadal gira també entorn de la centralitat de la dona en la religió. Aquesta qüestió em permeté parlar del paper de la dona i la religió davant d'un auditori ple de dones amb mocador i segregades dels homes.
La tercera meditació es centrà en el Nadal com a culminació de la promesa de Déu a Abraham de que la el seu poble, la humanitat, trobarà una terra on regalima llet i mel. A la taula també hi havia el representat de la comunitat israelita Barcelona, això em permeté unir-nos tots: jueus, cristians i musulmans com hereus de la promesa de Déu a Abraham. Aquesta promesa és sentir-nos hereus d'una tradició creient que confia en que hi ha salvació i que nosaltres som, en bona mesura, responsables de que aquesta salvació es doni en la història de la humanitat. Déu salva en la història de la humanitat. La darrera meditació es centrà en el paper del Jesús que neix a una establia, fill d'una família pobre i desplaçada a una terra diferent del seu lloc d'origen. Aquest Jesús és anunciat a uns pastors, persones senzilles que es troben a la intempèrie. Així Jesús el Salvador esdevé comprensible a la gent senzilla mentre que el savis, a traves de la seva intel•ligència comprendran el que ha passat a Betlem, gràcies a la seva interpretació dels signes. Vaig sentir-me unit a un auditori de persones senzilles, humils, desplaçades en el seu moment com Josep i Maria.
La conclusió era que allí en aquell moment els creients ens podíem entendre a partir de la comprensió de que la figura de Jesús el Natzarè té és el que el fa comprensible a les altres religions i a les persones de bona voluntat. Pau a la terra als homes de bona voluntat cantaren els àngels en el cel perquè avui, dia de Nadal, ens ha nascut un Salvador que és Jesús el Messies, el Senyor. Bon Nadal a tothom.
Abans d'ahir vaig tenir l'oportunitat d'explicar la significació del Nadal a la comunitat pakistanesa de Barcelona a la mesquita que té el Camí de la Pau. Estava plena de gom a gom. En primer lloc, vaig convidar a contemplar el Nadal com una festa que convoca, aplega i reuneix. Aquest valor social, afegit a la significació religiosa pot ser compartit per altres tradicions culturals i religioses. A més, és una festa religiosa. Aquesta significació aporta sentit a les persones que practiquen altres tradicions religioses. Hi ha una reivindicació comuna de no perdre l'expressió de la festa religiosa. També el Nadal, en tota la seva preparació de l'Advent, significa una meditació de la figura d'una persona central en la història de salvació: Maria. En altres paraules, aquesta salvació promesa s’encarna en una dona . Per això la meditació del Nadal gira també entorn de la centralitat de la dona en la religió. Aquesta qüestió em permeté parlar del paper de la dona i la religió davant d'un auditori ple de dones amb mocador i segregades dels homes.
La tercera meditació es centrà en el Nadal com a culminació de la promesa de Déu a Abraham de que la el seu poble, la humanitat, trobarà una terra on regalima llet i mel. A la taula també hi havia el representat de la comunitat israelita Barcelona, això em permeté unir-nos tots: jueus, cristians i musulmans com hereus de la promesa de Déu a Abraham. Aquesta promesa és sentir-nos hereus d'una tradició creient que confia en que hi ha salvació i que nosaltres som, en bona mesura, responsables de que aquesta salvació es doni en la història de la humanitat. Déu salva en la història de la humanitat. La darrera meditació es centrà en el paper del Jesús que neix a una establia, fill d'una família pobre i desplaçada a una terra diferent del seu lloc d'origen. Aquest Jesús és anunciat a uns pastors, persones senzilles que es troben a la intempèrie. Així Jesús el Salvador esdevé comprensible a la gent senzilla mentre que el savis, a traves de la seva intel•ligència comprendran el que ha passat a Betlem, gràcies a la seva interpretació dels signes. Vaig sentir-me unit a un auditori de persones senzilles, humils, desplaçades en el seu moment com Josep i Maria.
La conclusió era que allí en aquell moment els creients ens podíem entendre a partir de la comprensió de que la figura de Jesús el Natzarè té és el que el fa comprensible a les altres religions i a les persones de bona voluntat. Pau a la terra als homes de bona voluntat cantaren els àngels en el cel perquè avui, dia de Nadal, ens ha nascut un Salvador que és Jesús el Messies, el Senyor. Bon Nadal a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada