Ahir es commemorava 30 anys de l’assassinat de John Lennon. Tots els medis parlaven d’aquesta qüestió. Per casualitat vaig veure la notícia que Televisió Espanyola donava sobre aquest esdeveniment. Aprofitant el fet, els redactors de la notícia començaren a parlar dels cantants mite i, a partir de John Lenon, feren un repàs dels mites musicals d’Espanya morts de manera accidental i prematura. Començaren per Nino Bravo, Cecília, Antonio Flores i alguns més. Acabaren parlant d’Antonio Vega que, com a tota presentació, digueren que era molt conegut i representatiu de la movida madrilenya. Vaig escoltar amb atenció la crònica per tal d’esbrinar si a dins d’aquests mites hi havia en Carles Sabaté o en Xesco Boix, per exemple. No els varen esmentar en cap moment.
De nou la mirada de la crònica periodística feta des de Madrid ens separava als catalans de la resta d’Espanya. Aquesta anècdota de la notícia d’ahir em recordà un article de Manolo Vázquez Montalbán que deia que ningú havia fet tant pel sentiment independista a Catalunya com l’home del temps de Televisió Espanyola, Mariano Medina, que sempre estenia per tot Espanya el pronòstic del temps que només era vàlid a Madrid. Han passat els anys, però els tics són els mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada