Mohammed Chaib

Un dels aspectes col·laterals dels papers de Wikileaks és que surt esmentat el meu amic Mohammed Chaib. L’antic cònsol nord-americà estava molt atent al que passava entre els musulmans. Era freqüent veure’l en actes relacionats amb la comunitat musulmana i sempre estava amatent a escoltar opinions sobre el que es deia. Jo també vaig parlar en vàries ocasions amb el cònsol i, pel que veig, he tingut la sort no estar esmentat en les seves notes. Però el meu amic Mohammed Chaib sí. Per cert, el consolat nord-americà segueix encara avui molt de prop els moviments de les comunitats àrabs i musulmanes a Catalunya. No fa massa, visità Barcelona, Farah Pandit, representant especial del Departament d’Estat nord-americà davant les comunitats musulmanes del món. La senyora Pandit s’entrevistà amb diversos dirigents polítics i religiosos en la seu d’Unescocat de Barcelona i dinar en amb alguns d’ells sota l’auspici del consolat.

El que diuen les notes del cònsol atribuïdes a Mohammed Chaib no és res que no se sàpiga o es pugui trobar en els medis de comunicació o en els blogs digitals. A més, en aquell temps, en Mohammed Chaib era diputat socialista i, entre les seves funcions era estar atent al que succeïa entre els catalans musulmans. Per això, el seu treball polític el feia una persona altament informada i coneixedora de la particularitat de la creixent comunitat àrab i musulmana. Res del que diu en Mohammed Chaib és desmesurat o està desencaminat. Per això sorprèn la declaració, sense identificar qui l’ha fet, però que es fàcil d’imaginar qui pot ser, de dirigents de la Comissió Islàmica d’Espanya en contra de les afirmacions de Mohammed Chaib. Pot ser aquest dirigents podrien explicar també perquè, després de dos anys, encara no s’ha fet el procés democràtic de renovació de l’òrgan representatiu dels musulmans espanyols. Mereix una reflexió a banda, les repercussions polítiques que tindrà la sortida de Mohammed Chaib del Parlament català.