dijous, 2 de desembre del 2010

Repensant la meva fe 7. Llum i fosca són iguals.

Recobra la serenor, ànima meva, mira el que t'ha fet el Senyor.” (Sl 116,7). La inquietud d'esperit no permet descobrir la vinguda de Déu en el dia a dia. Es fàcil trobar-lo perquè sovint es fa present. Però no el sabem veure. Anem atrafegats en les coses nostres, com els que passaren de llarg en la paràbola del bon samarità. Altres cops no sabem veure a Deu tot i que ell es mostra. Diuen que els indis americans malgrat que veien els vaixells de Colom no comprenien el que estaven veient perquè mai abans havien vist una caravel·la. Allò que no coneixien no era no era identificable. ¿No pot passar el mateix amb Deu?.

El temps d'advent m'ha de servir per no endurir el meu cor, “no enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert” (Sl 95,8), perquè un cor endurit no reconeix a Déu. Cal tenir una mirada clara per saber descobrir a Deu i les seves manifestacions en el dia a dia. He de saber trobar-lo en les coses que m'envolten totes tenen la capacitat de manifestar Deu. Per fer-ho, cal tenir la saviessa de cor que permet que la nit sigui tan clara com el dia “per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual” (Sl 139,12). El temps d'Advent es un camí que ha de preparar el meu interior a acollir Déu. Serà el Nadal quan Deu encarnat en Jesus farà mes comprensible on i com cercar Deu. Ell no es una hipòtesis, es una necessitat que sustenta la meva capacitat de fer hipòtesis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada