Un bon amic m’ha fet notar que els cristians tenen moltes dificultats de viure la seva fe en molts països islàmics. Fins i tot, i són fets recents, en alguns d’aquests països hi hagut atemptats a les esglésies cristianes que han causat diversos morts. Aquesta evidència és inqüestionable i no es pot objectar. No obstant, la constatació d’aquesta lamentable situació no significa que en els països no islàmics s’hagi d’actuar de la mateixa manera. Algunes persones volen justificar la seva oposició a l’Islam a Occident precisament per la situació dels cristians a alguns països islàmics. M’agradaria fer algunes consideracions sobre aquesta qüestió.
En primer lloc, la situació dels cristians en els països islàmics té un tractament diplomàtic en el cas de que això afecti a ciutadans estrangers i, a un altre nivell, també cal molta diplomàcia o geopolítica per resoldre la manca de llibertats que tenen alguns d’aquests països islàmics. La via diplomàtica és la que ha d’aconseguir obrir aquests països vers el respecte a les llibertats democràtiques i, de manera particular, a la llibertat religiosa.
A un altre nivell, els cristians no podem respondre a la discriminació que tenen els nostres germans en alguns països islàmics promovent mesures similars en la nostre societat contra els nostres musulmans. Quan alguns cristians apareixen com a promotors d’aquest iniciatives en ve al cap un fragment de la primera carta als cristians de Tessalònica “mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom” (1Te 5,15) o en un text similar “no torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà” (Rm 12,17-19a). La recomanació és clara i contundent. Aplicada al tema que ens ocupa significa que, per més que alguns països islàmics discriminin o persegueixin els cristians, a Catalunya els cristians hem de fer el bé als musulmans. Ho hem de fer explicant quines són les nostres motivacions i demanant que als catalans musulmans que si tenen relació amb alguns d’aquests països expliquin com es respecte i s’estima el pluralisme religiós.
En primer lloc, la situació dels cristians en els països islàmics té un tractament diplomàtic en el cas de que això afecti a ciutadans estrangers i, a un altre nivell, també cal molta diplomàcia o geopolítica per resoldre la manca de llibertats que tenen alguns d’aquests països islàmics. La via diplomàtica és la que ha d’aconseguir obrir aquests països vers el respecte a les llibertats democràtiques i, de manera particular, a la llibertat religiosa.
A un altre nivell, els cristians no podem respondre a la discriminació que tenen els nostres germans en alguns països islàmics promovent mesures similars en la nostre societat contra els nostres musulmans. Quan alguns cristians apareixen com a promotors d’aquest iniciatives en ve al cap un fragment de la primera carta als cristians de Tessalònica “mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom” (1Te 5,15) o en un text similar “no torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà” (Rm 12,17-19a). La recomanació és clara i contundent. Aplicada al tema que ens ocupa significa que, per més que alguns països islàmics discriminin o persegueixin els cristians, a Catalunya els cristians hem de fer el bé als musulmans. Ho hem de fer explicant quines són les nostres motivacions i demanant que als catalans musulmans que si tenen relació amb alguns d’aquests països expliquin com es respecte i s’estima el pluralisme religiós.
Fer el bé sens culpabilitzar a uns per els pecats dels altres.
ResponEliminaQuan als mitjans ens transmetan les noticies esgarrifoses del patiment que poden sofrir cristians o altres religions en països de majories musulmanes, no dubti en que els mes afectats son els mateixos musulmans, no no mes en països de ser minories peró també en països de majories musulmans.
Si ens fixem amb una mica d'esforç analític i contextual d'aquestes noticies, sempre destacarem el fet de que des de el països d'on provenen o bé estem parlant d'enestabilitat política a diferents escales, o bé estem davant de casos aïllats de països que ells mateixos estan patín a causa dels seus esforços per tirar en davant canvis democràtics als quals es resistixen els radicals o fanàtics de torn, qui fan patir als mateixos musulmans o compatriotes seus.
Que quede clar que mai una acció de rebutj o dany causat a d'altres religions, sigui justificada o permesa per L'Islam, sent aquest una majoria..
Doncs aquestes noticies sempre tenen un doble rerefons:
primer fer mal als mateixos països, on per desgracia pateixen aquestes situacions, al mateixe temps tenen altre objectiu qui es crear opinió publica cada vagada mes hostil en contre de l'Islam i als musulmans areu del mon,
segon afectar als musulmans arreu del mon.
Aquestes noticies ens deixan veure una realitat a nivell europeu que molts sociòlegs i analistes cuincedeixan en que Europa mai deixar de considerar els seus musulmans com a foranis, estrangers i perillosos radicals, per dues raons molt clares:
- la primera, la de responsabilitzar als musulmans europees per fets o realitats que ells mateixos en son aliens, per la senzilla raon de que transcorren en llocs de milers de kilometres de distancia, lo que fa que aquestes realitats estranyen als mateixos musulmans per no compartir amb elles els contextos; geogràfic, històric i ideològic.
- la segona es aquesta insistència de fer pagar a justos per pecadors, concepte que ni les religions ni la justícia dels homes, ni les noves democràcies poden consentir.
Sens oblidar que els mateixos musulmans que provoquen situacions d'odi, d'opresio i d'injusticia en contra dels fidels d'altres religions sigui la que segui, els podem considerar com falsos musulmans o bé ignorants de la seva mateixa religió, per desconeixemen de la gran quantitat de textos alcorànics i profeitics de l'Islam que han deixat aquesta cuestio mes que resolta y bé dictaminada.
Necessitaré moltes pagines si vull esmenar algunes pe, peró he trobat un Hadit o text del profeta Muhammad que la pau sigui amb ell, on diu: "qui causa dany a un Fidel d'altre religió soc el primer en ser li el seu enemic, i a quí soc enemic en la vida també sere el seu enemic el dia del judici final."