divendres, 10 de desembre del 2010

Repensant la meva fe 13. El que crec III

10. Crec en la Comunió dels Sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn. Crec en la comunió dels sants. Sants catòlics, apostòlics i romans, així com sants laics i anònims. La seva santedat és haver viscut esperançats i haver lluitat perquè nosaltres estiguéssim millor que ells. “Aquests són els descendents de Noè amb els seus llinatges, nacions i llistes genealògiques. D'ells vénen les nacions que es van dispersar per la terra després del diluvi” (Gn 10,32). Els avantpassats viuen en nosaltres i els fems presents en la comunitat humana.

11. Crec en la vida perdurable. Crec que l’amor venç tota mort. L’amor dóna possibilitats a que la vida surti de la realitat empresonada. Cal anar més lluny de la finitud i esperar en la plenitud del Regne que ha de venir convençuts “que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles” (Sl 100,6). I també crec en el Magnificat; en la felicitat que tots tenim dret ara i aquí mentre esperem esperançats. I també crec en el diàleg, el respecte i el pluralisme; i en la pau i la pacificació en la vida quotidiana; i amb l’amabilitat, que sovint ens falta; i en el perdó. Crec que val la pena creure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada