10. Crec en la Comunió dels Sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn. Crec en la comunió dels sants. Sants catòlics, apostòlics i romans, així com sants laics i anònims. La seva santedat és haver viscut esperançats i haver lluitat perquè nosaltres estiguéssim millor que ells. “Aquests són els descendents de Noè amb els seus llinatges, nacions i llistes genealògiques. D'ells vénen les nacions que es van dispersar per la terra després del diluvi” (Gn 10,32). Els avantpassats viuen en nosaltres i els fems presents en la comunitat humana.
11. Crec en la vida perdurable. Crec que l’amor venç tota mort. L’amor dóna possibilitats a que la vida surti de la realitat empresonada. Cal anar més lluny de la finitud i esperar en la plenitud del Regne que ha de venir convençuts “que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles” (Sl 100,6). I també crec en el Magnificat; en la felicitat que tots tenim dret ara i aquí mentre esperem esperançats. I també crec en el diàleg, el respecte i el pluralisme; i en la pau i la pacificació en la vida quotidiana; i amb l’amabilitat, que sovint ens falta; i en el perdó. Crec que val la pena creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada